Canvis

Trenta anys després tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.

Trenta anys després tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.

El model de repoblació desenrollat al llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) van vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, al llarc del [[sigle XVI]] se va anar generant la idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la [[Monarquia Hispànica]] abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. L'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per [[Felip III d'Espanya|Felip III]], va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de [[1606]] i [[1647]]. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el [[sigle XVIII]].

El model de repoblació desenrollat al llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) van vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, al llarc del [[sigle XVI]] se va anar generant l'idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la [[Monarquia Hispànica]] abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. L'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per [[Felip III d'Espanya|Felip III]], va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de [[1606]] i [[1647]]. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el [[sigle XVIII]].

Durant el [[sigle XVIII]], en el marc de la recuperació econòmica del camp valencià, s'observa un espenta de les noves transformacions agrícoles que es mos manifesta en la construcció de les Masies. Algunes d'elles ya existien com a explotacions agrícoles integrades i disperses, pero és ara quan adquirixen una fisonomia que les definix com a tals, apareixent lligades a la penetració del capital rendiste de la ciutat en el camp animat per les bones expectatives comercials del vi i els productes agrícoles per a l'exportació, en una tendència que la vorem prolongar-se fins ben entrat el [[sigle XIX]]. El Corral Roig de [[L'Eliana]] es transforma en la possessió carmelita de [[L'Eliana]], possessió que serà capaç d'abastir posant en explotació noves terres, les necessitats alimentàries del Carmelo de Valéncia. Al mateix temps, Porta-Celi inicia una extensió dels cultius de la vinya en les seues terres de la Casa Blanca en propòsits comercials. També, és ara quan vorem com el "Mes Nou" o la Masia de Tous amplien les extensions de regadiu en les seues terra en la construcció d'importants obres hidràuliques.

Durant el [[sigle XVIII]], en el marc de la recuperació econòmica del camp valencià, s'observa un espenta de les noves transformacions agrícoles que es mos manifesta en la construcció de les Masies. Algunes d'elles ya existien com a explotacions agrícoles integrades i disperses, pero és ara quan adquirixen una fisonomia que les definix com a tals, apareixent lligades a la penetració del capital rendiste de la ciutat en el camp animat per les bones expectatives comercials del vi i els productes agrícoles per a l'exportació, en una tendència que la vorem prolongar-se fins ben entrat el [[sigle XIX]]. El Corral Roig de [[L'Eliana]] es transforma en la possessió carmelita de [[L'Eliana]], possessió que serà capaç d'abastir posant en explotació noves terres, les necessitats alimentàries del Carmelo de Valéncia. Al mateix temps, Porta-Celi inicia una extensió dels cultius de la vinya en les seues terres de la Casa Blanca en propòsits comercials. També, és ara quan vorem com el "Mes Nou" o la Masia de Tous amplien les extensions de regadiu en les seues terra en la construcció d'importants obres hidràuliques.