Canvis

3 bytes afegits ,  15:49 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'desde' a 'des de'
Llínea 65: Llínea 65:  
Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'[[octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].
 
Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'[[octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].
   −
La siderúrgia és la principal indústria desde finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
+
La siderúrgia és la principal indústria des de finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
    
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
 
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
Llínea 117: Llínea 117:     
== Economia ==
 
== Economia ==
Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial desde la dècada dels setanta.
+
Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta.
 
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
 
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
 
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.
 
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.
Llínea 149: Llínea 149:  
|[[Paz Fernández Felgueroso]]||[[1999]]||actualidad||[[PSOE]]
 
|[[Paz Fernández Felgueroso]]||[[1999]]||actualidad||[[PSOE]]
 
|- align="center"
 
|- align="center"
|colspan="6" style="font-size:75%;"|[[Anexe:Alcaldes de Gijón|Llista completa de alcaldes de Gijón desde 1840]]
+
|colspan="6" style="font-size:75%;"|[[Anexe:Alcaldes de Gijón|Llista completa de alcaldes de Gijón des de 1840]]
 
|}
 
|}