Canvis

Durant el [[Sigle XX]], la Física es va desenrollar plenament. En [[1904]] es va propondre el primer model del [[àtom]]. En [[1905]], Einstein va formular la [[Relativitat especial|Teoria de la Relativitat especial]], la qual coincidix en les [[lleis de Newton]] quan els fenòmens es desenrollen a velocitats chicotetes comparades en la velocitat de la llum. En [[1915]] va estendre la Teoria de la Relativitat especial, formulant la [[relativitat general|Teoria de la Relativitat general]], la qual substituïx a la Llei de gravitació de Newton i la comprén en els cassos de masses chicotetes. [[Max Planck]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]] i atres, van desenrollar la [[Teoria quàntica]], a fi d'explicar resultats experimentals anómals sobre la radiació dels cossos. En [[1911]], [[Ernest Rutherford]] va deduir l'existència d'un nucli atòmic carregat positivament, a partir d'experiències de dispersió de partícules. En [[1925]] [[Werner Heisenberg]], i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger]] i [[Paul Adrien Maurice Dirac]], van formular la [[Mecànica quàntica]], la qual comprén les teories quàntiques precedents i suministra les ferramentes teòriques per a la [[Física de la matèria condensada]].

Durant el [[Sigle XX]], la Física es va desenrollar plenament. En [[1904]] es va propondre el primer model del [[àtom]]. En [[1905]], Einstein va formular la [[Relativitat especial|Teoria de la Relativitat especial]], la qual coincidix en les [[lleis de Newton]] quan els fenòmens es desenrollen a velocitats chicotetes comparades en la velocitat de la llum. En [[1915]] va estendre la Teoria de la Relativitat especial, formulant la [[relativitat general|Teoria de la Relativitat general]], la qual substituïx a la Llei de gravitació de Newton i la comprén en els cassos de masses chicotetes. [[Max Planck]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]] i atres, van desenrollar la [[Teoria quàntica]], a fi d'explicar resultats experimentals anómals sobre la radiació dels cossos. En [[1911]], [[Ernest Rutherford]] va deduir l'existència d'un nucli atòmic carregat positivament, a partir d'experiències de dispersió de partícules. En [[1925]] [[Werner Heisenberg]], i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger]] i [[Paul Adrien Maurice Dirac]], van formular la [[Mecànica quàntica]], la qual comprén les teories quàntiques precedents i suministra les ferramentes teòriques per a la [[Física de la matèria condensada]].

Posteriorment es va formular la [[Teoria quàntica de camps]], per a estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la Teoria de la Relativitat especial, conseguint la seua forma moderna a finals dels [[40]], gràcies al treball de [[Richard Feynman]], [[Julian Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson]], els que van formular la [[Electrodinàmica cuántica|teoría de l'electrodinàmica quàntica]]. Així mateix, esta teoria va suministrar les basses per al desenroll de la [[física de partícules]]. En [[1954]], [[Chen Ning Yang]] i [[Robert Mills (físic)|Robert Mills]] van desenrollar les basses del [[model estàndart]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]], i en ell fon possible predir les propietats de partícules no observades prèviament, pero que van ser descobertes successivament, sent l'última d'elles el [[quark top]].

Posteriorment es va formular la [[Teoria quàntica de camps]], per a estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la Teoria de la Relativitat especial, conseguint la seua forma moderna a finals dels [[40]], gràcies al treball de [[Richard Feynman]], [[Julian Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson]], els que van formular la [[Electrodinàmica cuántica|teoría de l'electrodinàmica quàntica]]. Així mateix, esta teoria va suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]]. En [[1954]], [[Chen Ning Yang]] i [[Robert Mills (físic)|Robert Mills]] van desenrollar les bases del [[model estàndart]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]], i en ell fon possible predir les propietats de partícules no observades prèviament, pero que van ser descobertes successivament, sent l'última d'elles el [[quark top]].

Els intents d'unificar les quatre [[interaccions fonamentals]] ha portat als físics a nous camps impensables. Les dos teories més acceptades, la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], que són capaços de descriure en gran exactitut el macro i el micromón, pareixen incompatibles quan se les vol vore des d'un mateix punt de vista. És per això que noves teories han vist la llum, com la [[supergravetat]] o la [[teoria de cordes]], que és on se centren les investigacions a inicis del [[sigle XXI]].

Els intents d'unificar les quatre [[interaccions fonamentals]] ha portat als físics a nous camps impensables. Les dos teories més acceptades, la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], que són capaços de descriure en gran exactitut el macro i el micromón, pareixen incompatibles quan se les vol vore des d'un mateix punt de vista. És per això que noves teories han vist la llum, com la [[supergravetat]] o la [[teoria de cordes]], que és on se centren les investigacions a inicis del [[sigle XXI]].