Llínea 11: |
Llínea 11: |
| == Historia == | | == Historia == |
| | | |
− | Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'època romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[segle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament mes interior. Fins al [[segle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]]. | + | Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[segle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament mes interior. Fins al [[segle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]]. |
| | | |
| Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[María de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciudad en [[1208]]. Després de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del segle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier. | | Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[María de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciudad en [[1208]]. Després de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del segle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier. |
| | | |
− | Durant l'època de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistencia protestant front a la corona francesa, de tendencia [[Catolicisme|catòlica]]. En [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despres d'un sege de vint mesos. | + | Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistencia protestant front a la corona francesa, de tendencia [[Catolicisme|catòlica]]. En [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despres d'un sege de vint mesos. |
| | | |
| Durant el [[segle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió. | | Durant el [[segle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió. |