78 854
edicions
Canvis
mLlínea 7:
Llínea 7: − +
Text reemplaça - 'veja' a 'vore'
El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)|racionals]], en un grau més o menys cert.
El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)|racionals]], en un grau més o menys cert.
En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(veja [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com son ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat.
En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(vore [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com son ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat.
Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]].
Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]].