Canvis

El [[13 d'abril]] del [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] del [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. L'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] del [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.  

El [[13 d'abril]] del [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] del [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. L'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] del [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.  

El [[26 de giner]] de [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de gener de 1932 {{es}}</ref>

El [[26 de giner]] de [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>

En [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[segle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km².

En [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[segle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km².

La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.

La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i generes de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==