Canvis

Alemanya (edita)

Revisió de 21:05 10 jun 2013

7 bytes afegits , 21:05 10 jun 2013

m

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

Llínea 72: Llínea 72:

−

Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur d'Escandinava i el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I a. C., entrant en contacte en les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], ~~així~~ com Iran, el Bàltic, i les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l'[[Est d'Europa]]. Poc és coneix sobre l'història primerenca dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions en l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

+

Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur d'Escandinava i el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I a. C., entrant en contacte en les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], aixina com Iran, el Bàltic, i les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l'[[Est d'Europa]]. Poc és coneix sobre l'història primerenca dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions en l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren en les tàctiques de guerra romanes, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades pels [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamà|Alamans]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varis segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

Llínea 121: Llínea 121:

−

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana la idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], ~~així~~ com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.

+

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana la idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], aixina com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.

En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =

Llínea 135: Llínea 135:

En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

−

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, ~~així~~ que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), ~~així~~ com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

+

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

Llínea 227: Llínea 227:

La [[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema de administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya assumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].

−

Com es habitual, encara que el Cap de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estigué l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% de energies renovables en la UE]] per al [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> ~~així~~ com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]] '',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Text íntegre de la Declaració de Berlin]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

+

Com es habitual, encara que el Cap de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estigué l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% de energies renovables en la UE]] per al [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> aixina com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]] '',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Text íntegre de la Declaració de Berlin]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

==== Forces Armades ====

Llínea 342: Llínea 342:

[[Image:1885Benz.jpg|thumb|right|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]

−

Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es ~~així~~ que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

+

Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es aixina que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Numerosos importants [[Matemàtics|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] i [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha sigut també la llar de famosos inventors i ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], i [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic.<ref>Horst, Zuse. [http://www.epemag.com/zuse/ The Life and Work of Konrad Zuse] Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.</ref> Inventors, ingeniers i industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] i [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576902_5/Automobile.html Automobile.] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref><ref>[http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/zeppelin/LTA8.htm The Zeppelin] U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Llínea 378: Llínea 378:

L'alemà es l'oficial i principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> És tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l'[[Unió Europea]], i un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt en l'[[Idioma anglés|anglés]] i l'[[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que son reconeguts natius: l'[[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l'[[Idioma romaní|romaní]] i l'[[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats son l'[[Idioma turc|turc]], l'[[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] i l'[[Idioma rus|rus]].

−

L'alemà estandart és una llengua germànica occidental i esta estretament relacionada en l'anglés, l'[[Idioma neerlandés|neerlandés]] i l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.<ref name="Many tongues, one family">{{cite web|title=Many tongues, one family. Languages in the European Union|publisher= Europa.eu |author=European Commission]|date=2004|url=http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/45/en.pdf|format=PDF |accessdate=2007-02-03}}</ref> Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], de l'[[Idioma grec|grec]] i una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l'[[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estandart, l'alemà conta en tres vocals en [[Diéresis (signe)|diéresis]], és dir, ä, ö i ü, ~~així~~ com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß.

+

L'alemà estandart és una llengua germànica occidental i esta estretament relacionada en l'anglés, l'[[Idioma neerlandés|neerlandés]] i l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.<ref name="Many tongues, one family">{{cite web|title=Many tongues, one family. Languages in the European Union|publisher= Europa.eu |author=European Commission]|date=2004|url=http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/45/en.pdf|format=PDF |accessdate=2007-02-03}}</ref> Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], de l'[[Idioma grec|grec]] i una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l'[[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estandart, l'alemà conta en tres vocals en [[Diéresis (signe)|diéresis]], és dir, ä, ö i ü, aixina com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß.

En tot el mon, l'alemà és parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius i també al voltant de 80 millons de parlants no natius.<ref name=natgeo2006>{{cite book| authorlink = National Geographic| title = National Geographic Collegiate Atlas of the World| publisher = R.R Donnelley & Sons Company| date = 2006| month = April| location = Willard, Ohio| pages = 257-270| isbn = Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1 }}</ref> L'alemà és l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf| format=PDF |accessdate=2007-02-03}}<br />{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf|format=PDF|doi=|accessdate=2007-02-03}}</ref>

Valencian

Burócrates, Administradors

78 854

edicions