Canvis

Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] del [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]].  

Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] del [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]].  

La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]]''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a [[1905]].

La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]] ''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a [[1905]].

Es creu que el tractat fon signat al [[El Camp de Mirra|Camp de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] després que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.

Es creu que el tractat fon signat al [[El Camp de Mirra|Camp de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] després que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.