Canvis

Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per la [[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per la [[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en la [[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per la [[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per la [[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en la [[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]]'' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]]'' o el ''[[The Washington Post]]'' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]]'' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de la història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el [[FBI]] usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, la investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al [[FBI]]. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.

L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de la història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el [[FBI]] usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, la investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al [[FBI]]. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.