3686
edicions
Canvis
mLlínea 3:
Llínea 3: − + − +
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.
L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.
El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).
El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]] ''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]] '' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]] '' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]] '' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]] '' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).
També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.
Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.