Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | image_mapa = 250px-LocationSouthAfrica svg.png | | | image_mapa = 250px-LocationSouthAfrica svg.png |
| | lema_nacional = ''!ke e: ǀxarra ǁke'' ([[/Xam]]: «Unitat en la diversitat») | | | lema_nacional = ''!ke e: ǀxarra ǁke'' ([[/Xam]]: «Unitat en la diversitat») |
− | | himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]]'' | + | | himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]] '' |
| | capital = [[Pretòria]], [[Ciutat del Cap]] i [[Bloemfontein]]<sup>1</sup> | | | capital = [[Pretòria]], [[Ciutat del Cap]] i [[Bloemfontein]]<sup>1</sup> |
| | capital_població = 2.893.251 ([[2001]]) | | | capital_població = 2.893.251 ([[2001]]) |
Llínea 55: |
Llínea 55: |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]]'' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]]'', ''[[Homo ergaster]]'' i l'home modern (''[[Homo sapiens]]''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics. | + | Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]] '' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]] '', ''[[Homo ergaster]] '' i l'home modern (''[[Homo sapiens]] ''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics. |
| | | |
| L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. | | L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap. | | Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap. |
| | | |
− | Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]]'' major després de la guerra. | + | Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major després de la guerra. |
| | | |
− | En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]]'', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants: | + | En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants: |
| | | |
| * Dret al [[vot]], reservat únicament per als blancs, | | * Dret al [[vot]], reservat únicament per als blancs, |
Llínea 186: |
Llínea 186: |
| El Regne Floral del Cap ha sigut identificat com un dels punts més polèmics de la biodiversitat, ya que serà sériament afectat pel [[canvi climàtic]] i té una enorme diversitat de vida. [[Sequie]]s, aument de l'intensitat i freqüència d'[[incendi]]s i grans escalades de les temperatures portaran a l'[[extinció]] de moltes d'estes [[espècie exòtica|espècies exòtiques]]. El llibre [[Scorched: South Africa's changing climate]] utilisa gran part del model realisat per la SANBI i presenta una recopilació d'ensajos d'estil narració de viages.<ref> http://www.scorched.co.za Scorched : South Africa's changing climate</ref> | | El Regne Floral del Cap ha sigut identificat com un dels punts més polèmics de la biodiversitat, ya que serà sériament afectat pel [[canvi climàtic]] i té una enorme diversitat de vida. [[Sequie]]s, aument de l'intensitat i freqüència d'[[incendi]]s i grans escalades de les temperatures portaran a l'[[extinció]] de moltes d'estes [[espècie exòtica|espècies exòtiques]]. El llibre [[Scorched: South Africa's changing climate]] utilisa gran part del model realisat per la SANBI i presenta una recopilació d'ensajos d'estil narració de viages.<ref> http://www.scorched.co.za Scorched : South Africa's changing climate</ref> |
| | | |
− | '''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]]'') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]]. | + | '''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]] '') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]]. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 237: |
Llínea 237: |
| [[Image:180px-Nelson_mandela.jpg|180px|right|thumb|Monument a [[Nelson Mandela]] en Sandton.]] | | [[Image:180px-Nelson_mandela.jpg|180px|right|thumb|Monument a [[Nelson Mandela]] en Sandton.]] |
| * [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú. | | * [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú. |
− | * [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]]''. | + | * [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''. |
| * [[Christiaan Neethling Barnard|Christian Barnard]], mege (va realisar el primer transplant de cor). | | * [[Christiaan Neethling Barnard|Christian Barnard]], mege (va realisar el primer transplant de cor). |
| * [[Nelson Mandela]], líder revolucionari i primer president negre. | | * [[Nelson Mandela]], líder revolucionari i primer president negre. |