Canvis

'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] -  [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].  

'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] -  [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].  

Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]]'' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].