Canvis

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero al llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero al llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]]'', acta adoptada pel ''[[Sejm]]'' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]]''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].

La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].