228
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]]
|image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]]
|image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]]
|image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]]
|image_situacio = [[Image:Situacio Andorra.png]]
|image_situació = [[Image:Situació Andorra.png]]
|capital = Andorra la vella
|capital = Andorra la vella
|població = 83.137 hab
|població = 83.137 hab
|forma de Govern = Principat Parlamentari
|forma de Govern = Principat Parlamentari
|president = Albert Pintat Santolària
|president = Albert Pintat Santolària
|llengües = [[Llengua catalana|catala]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|frances]], [[Llengua Portuguesa|portugues]]
|llengües = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]]
|coor = 42°30′ N 1°31′ E
|coor = 42°30′ N 1°31′ E
|altitut =
|altitut =
}}
}}
{{en desenroll}}
{{en desenroll}}
Lo Principat d'Andorra (en [[llengua catalana|catala]] Principat d'Andorra) es un pais mediterraneu del sur d'[[Europa]] en una extensio de 468km2, situàt en els Pirineus i fronteriç per el sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i per el nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital es [[Andorra la Vella]].
Lo Principat d'Andorra (en [[llengua catalana|català]] Principat d'Andorra) es un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç per el sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i per el nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital es [[Andorra la Vella]].
Està constituit com un Estat social i democratic de Dret, del qual el seu regim politic es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el [[llengua catalana|catala]].
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el [[llengua catalana|català]].
Durant molt de tems pobre i aillat, ha conseguit una nota ble prosperitat desde la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condicio de parais fiscal.
Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.
No te forces armaes propies i la seua defensa es responasbilitat d'Espanya i França. En cas d'emergencia i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocorrir en l'any 1982, se convoca al somaten, formàt per homens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
No te forces armades pròpies i la seua defensa es responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any 1982, se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
El orige del mot andorra es desconegut, encara que s'han formulàt diverses teories.
El orige del mot andorrà es desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.
*Una teoria sugerix que Andorra podria derivar del arap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarracens varen invadir la [[Península Ibèrica|Peninsula Iberica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions tambe dominaes per els musulmans, varen rebre esta denominacio.
*Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la [[Península Ibèrica|Península Ibèrica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
*Atra teoria sugerix que deriva del terme navarro andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbustos".
*Una atra teoria sugerix que deriva del terme navarrés ''andurrial'', que vol dir "terra coberta d'arbusts".
*Per atre costat, la etimologia popular afirma que Carlomagno havia nombrat la regio en referencia al vall biblic canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.
*Per un atre costat, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia nomenat la regió en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.
== Simbologia ==
== Simbologia ==
[[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]]
[[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]]
=== Escut ===
=== Escut ===
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està formàt per quatre cases (dos per cada coprincip).
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).
*Quartel superior esquerra:Mitra i bacul doràt sobre camp de guls.
*Quartell superior esquerra:Mitra i bàcul dorat sobre camp de gules.
*Quartel inferior esquerra: Quatre barres deguls del [[Corona d'Aragó|Regne d'Arago]] sobre camp d'or.
*Quartell inferior esquerra: Quatre barres deguls del [[Corona d'Aragó|Regne d'Arago]] sobre camp d'or.
*Quartel superior dret: Tres barres de guls del Comtat de Foix sobre camp d'or.
*Quartell superior dret: Tres barres de gules del Comtat de Foix sobre camp d'or.
*Quartel inferior dret: Vaques del Vizcomtat de Bearn.
*Quartell inferior dret: Vaques del Vescomtat de Bearn.
=== Senyera ===
=== Senyera ===
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciarla de les senyeres de [[Moldavia]], [[Chad]] i [[Rumania]].
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Rumania]].
=== Himne ===
=== Himne ===
La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.
La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.
== Historia ==
== Història ==
=== Prehistoria ===
=== Prehistòria ===
Durant el periodo del mesolitic, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes proximes al Gran Valira, com en la Balma de la MArgineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcofac fabricàt en loses de pissarra i que contenia rests humans, brassalets i recipients de ceramica en aliments.
Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitvament, recivint dels pobles que pasaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
=== Imperi Romà ===
=== Imperi Romà ===
La primera referencia escrita sobre els andosins, se trobaren en la descripcio que va fer l'historiaor grec Polibio sobre el pas de Anibal per els Pirineus.
La primera referància escrita sobre els andosins se troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas de Aníbal per els Pirineus.
=== Edat Mija ===
=== Edat Mija ===
En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgel, al ser cedits per Carlos el Calvo a Sunifredo I. En l'expansio d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys mes fertils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte.
En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte.
El obisp va cedre en feudo este territori al Vizcomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis pasaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahi, el Reine de França).
El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
Com conseqüencia dels conflictes entre el Comte de Foix i el Obisp d'Urgel, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llimits del poder de cada senyor, representa la fundacio del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en materia de diezmos i asuntes militars. Deu anys despues, com conseqüencia de la construccio d'una iglesia fortificà en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, desde a on podia vigilar les activitats del Obisp d'Urgel, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tratàt otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representacio en el Principat.
Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llímits del poder de cada senyor, representa la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
En 1610, el comte de Foix Enrique II asumix la corona francesa i, desde llavors, els caps d'Estat seran el Obisp d'Urgel i el Rei de França (en l'actualitat el President de la Republica Francesa).
En 1610, el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (en l'actualitat el President de la República Francesa).
=== Nova Reforma ===
=== Nova Reforma ===
En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren families o cases andorranes existents desde fea sigles i que tenien recursos economics suficients per a pagar els impostos del Consell General, i els casalers, grup formàt per les cases mes pobres. EN la vida politica unicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu numero era de 179 cases front a les 699 dels casalers).
En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases mes pobres. EN la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).
En l'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedir una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:
*Dret de vot per a tots els caps de familia.
*Dret de vot per a tots els caps de família.
*Incompatibilitat entre el carrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duracio dels carrecs per quatre anys.
*Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duració dels càrrecs per quatre anys.
*Renovacio dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
*Renovació dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
*Llimitacio del numero de Consellers de Comú en cada parroquia.
*Llimitació del número de Consellers de Comú en cada parròquia.
*Creacio del carrec de Comisionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administracio i les qüentes publiques.
*Creació del càrrec de Comissionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administració i els contes públics.
=== Sigle XX ===
=== Sigle XX ===