Canvis

Guerra Civil Espanyola (edita)

Revisió de 18:32 10 jun 2013

125 bytes afegits , 18:32 10 jun 2013

m

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

Llínea 12: Llínea 12:

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

−

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]]'' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

+

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

Llínea 237: Llínea 237:

La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes bascos no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.

−

Les operacions de bloqueig impost es van vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]]'', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]]'' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (només quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.

+

Les operacions de bloqueig impost es van vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]] '', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]] '' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (només quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.

El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes bascos que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.

Llínea 368: Llínea 368:

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces Messerschmitt Bf 109, Junkers Ju 87 A/B i els bombarders Junkers Ju 52 i [[Heinkel He 111]].

−

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]]'', exposat en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.

+

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]] '', exposat en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies després 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tones d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aeri), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tones de bombes, contribuint en no escasa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

==== Itàlia ====

−

Va enviar a Espanya al ''[[Corpo Truppe Volontarie]]'' i la [[aviació Llegionària]].

+

Va enviar a Espanya al ''[[Corpo Truppe Volontarie]] '' i la [[aviació Llegionària]].

Va ajudar al bloqueig de l'armament enviat des dels URS a Espanya en accions puntuals de la seua pròpia Armada.

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de R. Serrano Suñer, l'ajuda més «''gran, delicada i dessinteresada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterrani, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporània. UNED. De Madrid).</ref>

Llínea 474: Llínea 474:

== La guerra civil en l'art ==

=== Cine ===

−

''Veja [[:Categoria:Películes sobre la Guerra Civil Espanyola]]''<ref>http://www.ucm.Es/info/multidoc/multidoc/reviste/núm9/cine/guerra-civil/principal.Html . En algunes llistes s'inclouen películes en què la relació en la guerra civil és molt llunyana: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lliteratura%201966-1985.Htm</ref>

+

''Veja [[:Categoria:Películes sobre la Guerra Civil Espanyola]] ''<ref>http://www.ucm.Es/info/multidoc/multidoc/reviste/núm9/cine/guerra-civil/principal.Html . En algunes llistes s'inclouen películes en què la relació en la guerra civil és molt llunyana: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lliteratura%201966-1985.Htm</ref>

−

Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]]'' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]]'' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]]'' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> van ser fonamentalment de gènero [[documental]]:

+

Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]] '' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]] '' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]] '' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> van ser fonamentalment de gènero [[documental]]:

:Ban republicà:

−

::''[[Espanya 1936]]'' ([[Luis Buñuel]])

+

::''[[Espanya 1936]] '' ([[Luis Buñuel]])

−

::''[[Sierra de Teruel]]'' (''[[L'Esperanza]]'' o ''[[l'Espoir]]'', de [[André Malraux]], que també va escriure una novela en eixe mateix títul).

+

::''[[Sierra de Teruel]] '' (''[[L'Esperanza]] '' o ''[[l'Espoir]] '', de [[André Malraux]], que també va escriure una novela en eixe mateix títul).

−

::''[[Terra d'Espanya]]'' ([[Joris Ivens]]) producció nort-americana.

+

::''[[Terra d'Espanya]] '' ([[Joris Ivens]]) producció nort-americana.

:Ban nacional:

−

::''[[Noticiario Espanyol]]'', 32 documentals (precedents del [[NODO]])

+

::''[[Noticiario Espanyol]] '', 32 documentals (precedents del [[NODO]])

::''[[Vivan los hòmbres libres!]] ([[Edgar Neville]], 1939)

−

::''[[Romancero marroquí]]'' (1938-39), sobre la intervenció de tropes marroquines

+

::''[[Romancero marroquí]] '' (1938-39), sobre la intervenció de tropes marroquines

−

::Van ser molt menys numeroses, a causa de la menor quantitat de productores (huit enfront de més de cinquanta republicanes);<ref>[http://www.Rumbs.Net/rastroria/rastroria01/numero1d2.Htm Algunes claus sobre la producció de documentals durant la guerra civil]</ref> encara que hi ha documentals portuguesos (''[[O caminho de Madrid]]''), italians (''[[Dalt Spagna. Scene della guerra civile in Spagna]]'') i alemans (''[[In Kampf Gegen donen Weltfeind]]'' o ''[[llegió Còndor]]'').<ref>[http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num9/cine/guerra-civil/franquista.html#La%20escasa%20aportació1 franquiste]</ref>

+

::Van ser molt menys numeroses, a causa de la menor quantitat de productores (huit enfront de més de cinquanta republicanes);<ref>[http://www.Rumbs.Net/rastroria/rastroria01/numero1d2.Htm Algunes claus sobre la producció de documentals durant la guerra civil]</ref> encara que hi ha documentals portuguesos (''[[O caminho de Madrid]] ''), italians (''[[Dalt Spagna. Scene della guerra civile in Spagna]] '') i alemans (''[[In Kampf Gegen donen Weltfeind]] '' o ''[[llegió Còndor]] '').<ref>[http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num9/cine/guerra-civil/franquista.html#La%20escasa%20aportació1 franquiste]</ref>

Durant el franquisme (fins a 1975):<ref>J. M. Caparrós (''op. cit.'') fa un còmput de 45 películes, 14 d'elles en els primers anys de la posguerra.</ref>

−

::''[[Frente de Madrid]]'' ([[Edgar Neville]], 1939), adaptació de la novela homònima del mateix autor<ref>http://cinematecanacional.wordpress.com/2007/09/08/frente-de-madrid-1939-bn-91/ http://www.cervantesvirtual.Com/portal/aladroc/pcuartonivel.jsp?id=925&conten=ficha&ficha=pelicula&nomportal=alece</ref>

+

::''[[Frente de Madrid]] '' ([[Edgar Neville]], 1939), adaptació de la novela homònima del mateix autor<ref>http://cinematecanacional.wordpress.com/2007/09/08/frente-de-madrid-1939-bn-91/ http://www.cervantesvirtual.Com/portal/aladroc/pcuartonivel.jsp?id=925&conten=ficha&ficha=pelicula&nomportal=alece</ref>

−

::''[[Sense novetat en el Alcazar]]'' ([[August Genina]], 1940) italoespañola

+

::''[[Sense novetat en el Alcazar]] '' ([[August Genina]], 1940) italoespañola

−

::''[[Raza (película)|Raza]]'' ([[José Luis Sáenz d'Heredia]], 1941) en guió del propi Franco

+

::''[[Raza (película)|Raza]] '' ([[José Luis Sáenz d'Heredia]], 1941) en guió del propi Franco

−

::''[[Rojo y negro (película)]]'' ([[Carlos -ho]], 1942) censurada per la seua cruea, a pesar de la seua orientació falangista.

+

::''[[Rojo y negro (película)]] '' ([[Carlos -ho]], 1942) censurada per la seua cruea, a pesar de la seua orientació falangista.

−

::''[[El santuario no se rinde]]'' ([[Arturo Ruiz Castillo]], 1949)

+

::''[[El santuario no se rinde]] '' ([[Arturo Ruiz Castillo]], 1949)

Des de 1975:<ref>Segons el còmput de J. M. Caparrós (''op. cit.''): ''Quant a la visió dels “perdedors”, en la democràcia he contabilisat 44 películes sobre la Guerra Civil, quasi tantes com en quaranta anys de dictadura. Aixina, en la Transició es van produir 15 títuls, en la primera época socialiste atres 17 películes, en el periodo del Partit Popular van arribar a 11, i en la present etapa del PSOE de moment només hi ha un film de ficció: [[Iris (Rosa Verjurada)|Iris]], de [[Rosa Verjurada]].''</ref>

:Ficció:

−

::''[[Les llargues vacacions del 36]]'' ([[Jaime Camí]], 1975); del mateix autor:

+

::''[[Les llargues vacacions del 36]] '' ([[Jaime Camí]], 1975); del mateix autor:

−

:::''[[Dragón Rapide (película)]]'', que utilisa com a títul el nom del [[Dragó Rapide|avión en el que Franco va eixir de Canàries]]

+

:::''[[Dragón Rapide (película)]] '', que utilisa com a títul el nom del [[Dragó Rapide|avión en el que Franco va eixir de Canàries]]

−

:::''[[El largo invierno]]''

+

:::''[[El largo invierno]] ''

−

:::''[[Los niños de Rúsia]]''

+

:::''[[Los niños de Rúsia]] ''

−

::''[[Una vita venduta]]'' ([[Aldo Florio]], 1976)

+

::''[[Una vita venduta]] '' ([[Aldo Florio]], 1976)

−

::''[[Las bicicletas són para el verano (película)]]'' ([[Jaime Chávarri]], 1984) adaptació de l'obra de [[Fernando Fernán Gómez]]

+

::''[[Las bicicletas són para el verano (película)]] '' ([[Jaime Chávarri]], 1984) adaptació de l'obra de [[Fernando Fernán Gómez]]

−

::''[[La vaquilla]]'' ([[Luis García Berlanga]], 1985)

+

::''[[La vaquilla]] '' ([[Luis García Berlanga]], 1985)

−

::''[[Rèquiem por un labrador español (película)]]'' ([[Francesc Betriu]], 1985) adaptació de la novela de Sender

+

::''[[Rèquiem por un labrador español (película)]] '' ([[Francesc Betriu]], 1985) adaptació de la novela de Sender

−

::''[[Ay, Carmela!]]'' ([[Carlos Saura]], 1990)

+

::''[[Ay, Carmela!]] '' ([[Carlos Saura]], 1990)

−

::''[[Tierra y libertad]]'' ([[Ken Loach]], 1995)

+

::''[[Tierra y libertad]] '' ([[Ken Loach]], 1995)

−

::''[[Libertarias]]'' ([[Vicente Aranda]], 1996)

+

::''[[Libertarias]] '' ([[Vicente Aranda]], 1996)

−

::''[[La hora de los valientes]]'' ([[Antonio Mercer]], 1998)

+

::''[[La hora de los valientes]] '' ([[Antonio Mercer]], 1998)

−

::''[[La lengua de las mariposas]]'' ([[José Luis Corda]], 1999)

+

::''[[La lengua de las mariposas]] '' ([[José Luis Corda]], 1999)

−

::''[[Soldados de Salamina (película)]]'' ([[David Trueba]], 2003)

+

::''[[Soldados de Salamina (película)]] '' ([[David Trueba]], 2003)

:Documental:

−

::''[[La vieja memoria]]'' ([[Jaime Camí]], 1976)

+

::''[[La vieja memoria]] '' ([[Jaime Camí]], 1976)

−

::''[[Retablo de la guerra civil española]]'' ([[Basilio Martín Patino]], 1980); el mateix autor prèviament havia tractat la posguerra en ''[[Canciones para despues de una guerra]]'', 1971) i la figura de Franco en [[Cabdill (película)]] (1974).

+

::''[[Retablo de la guerra civil española]] '' ([[Basilio Martín Patino]], 1980); el mateix autor prèviament havia tractat la posguerra en ''[[Canciones para despues de una guerra]] '', 1971) i la figura de Franco en [[Cabdill (película)]] (1974).

−

::''[[La Guerra Civil Espanyola (serie)|La Guerra Civil Espanyola]]'' ([[Granada Televisió]], 1983)

+

::''[[La Guerra Civil Espanyola (serie)|La Guerra Civil Espanyola]] '' ([[Granada Televisió]], 1983)

−

::''[[L'honor de les injúries]]'' ([[Carlos García Alix]], 2007)<ref>Rosada García [http://www.elpais.Com/articule/art/llegendària/venjança/misèria/elpepuculbab/20081108elpbabart_8/Tes ''Una llegendària venjança contra la misèria'']. ''Carlos García Alix estrena L'honor de les injúries, un documental que s'endinsa en l'horror de la guerra i del fanatisme a través de la figura de [[Felipe Sandoval]], pistoler anarquiste que es va llevar la vida al juliol de 1936 (sic, és 1939) en un centre de detenció'', El País, 08/11/2008</ref>

+

::''[[L'honor de les injúries]] '' ([[Carlos García Alix]], 2007)<ref>Rosada García [http://www.elpais.Com/articule/art/llegendària/venjança/misèria/elpepuculbab/20081108elpbabart_8/Tes ''Una llegendària venjança contra la misèria'']. ''Carlos García Alix estrena L'honor de les injúries, un documental que s'endinsa en l'horror de la guerra i del fanatisme a través de la figura de [[Felipe Sandoval]], pistoler anarquiste que es va llevar la vida al juliol de 1936 (sic, és 1939) en un centre de detenció'', El País, 08/11/2008</ref>

−

::''[[El Gos Negre (Històries de la Guerra Civil espanyola)]]'' ([[Péter Forgács]], 2005)<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1401179] ''Premi al millor documental en el [[Festival de Cine de Tribeca]] (Nova York). La película, creada a partir de les cintes casolanes que personages com [[Joan Salvans]] i [[Alberto Noriega]] van gravar en eixa época, oferix una visió intimiste i poètica de les circumstàncies que van rodejar el conflicte.''</ref>

+

::''[[El Gos Negre (Històries de la Guerra Civil espanyola)]] '' ([[Péter Forgács]], 2005)<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1401179] ''Premi al millor documental en el [[Festival de Cine de Tribeca]] (Nova York). La película, creada a partir de les cintes casolanes que personages com [[Joan Salvans]] i [[Alberto Noriega]] van gravar en eixa época, oferix una visió intimiste i poètica de les circumstàncies que van rodejar el conflicte.''</ref>

=== Novela ===

* La guerra civil espanyola en la novela<ref>Veja l'assaig de Maryse Bertrand de Muñoz, en AIH. Actes V (1974). La noveles recents de la guerra civil espanyola.[http://cvc.cervantes.És/obref/aih/pdf/05/aih_05_1_017.Pdf en Centre Cervantes]</ref>

−

:''[[Per qui dobleguen les campanes]]'' ([[Ernest Hemingway]]), es va fer [[[[Per qui dobleguen les campanes (película)|adaptación cinematogràfica]].

+

:''[[Per qui dobleguen les campanes]] '' ([[Ernest Hemingway]]), es va fer [[[[Per qui dobleguen les campanes (película)|adaptación cinematogràfica]].

−

:''[[Front de Madrid]]'' ([[Edgar Neville]])

+

:''[[Front de Madrid]] '' ([[Edgar Neville]])

−

:''[[La forja d'un rebel]]'' ([[Arturo Barea]])

+

:''[[La forja d'un rebel]] '' ([[Arturo Barea]])

−

:''[[Rèquiem per un llaurador espanyol]]'' ([[Ramón J. Sender]])

+

:''[[Rèquiem per un llaurador espanyol]] '' ([[Ramón J. Sender]])

−

:''[[Contraatac]]'' ([[Ramón J. Sender]])

+

:''[[Contraatac]] '' ([[Ramón J. Sender]])

−

:''[[La fidel infanteria]]'' ([[Rafael García Serrano]])

+

:''[[La fidel infanteria]] '' ([[Rafael García Serrano]])

−

:''[[Plaça del castell]]'' ([[Rafael García Serrano]])

+

:''[[Plaça del castell]] '' ([[Rafael García Serrano]])

−

:''[[Cimes d'Extremadura]]'' ([[José Herrera]])

+

:''[[Cimes d'Extremadura]] '' ([[José Herrera]])

−

:''[[Boira de banyes]]'' ([[José Herrera]])

+

:''[[Boira de banyes]] '' ([[José Herrera]])

−

:''[[De cara a terra]]'' ([[Ricardo Fernández del Regueró]])

+

:''[[De cara a terra]] '' ([[Ricardo Fernández del Regueró]])

−

:''[[La rereguarda]]'' ([[Concha Espina]])

+

:''[[La rereguarda]] '' ([[Concha Espina]])

−

:''[[Ales invencibles]]'' ([[Concha Espina]])

+

:''[[Ales invencibles]] '' ([[Concha Espina]])

−

:''[[Madrid, de tall a teca]]'' ([[Agustín de Foxá]])

+

:''[[Madrid, de tall a teca]] '' ([[Agustín de Foxá]])

−

:''[[Els ciprers creuen en Déu]]'' ([[José María Gironella]])

+

:''[[Els ciprers creuen en Déu]] '' ([[José María Gironella]])

−

:''[[Un milló de morts]]'' ([[José María Gironella]])

+

:''[[Un milló de morts]] '' ([[José María Gironella]])

−

:''[[Ha esclatat la pau]]'' ([[José María Gironella]])

+

:''[[Ha esclatat la pau]] '' ([[José María Gironella]])

−

:''[[El laberint màgic]]'' ([[Max Aub]]), sèrie de cinc noveles:

+

:''[[El laberint màgic]] '' ([[Max Aub]]), sèrie de cinc noveles:

::''[[Camp tancat]],

::[[Camp de sang]],

::[[Camp obert]],

::[[Camp del moro]],

−

::[[Camp francés]]'' i

+

::[[Camp francés]] '' i

−

::''[[Camp dels ametlers]]''.

+

::''[[Camp dels ametlers]] ''.

−

:''[[Les últimes banderes]]'' ([[Ángel María de Tumoret]])

+

:''[[Les últimes banderes]] '' ([[Ángel María de Tumoret]])

−

:''[[Els que vam perdre]]'' ([[Ángel María de Tumoret]])

+

:''[[Els que vam perdre]] '' ([[Ángel María de Tumoret]])

−

:''[[La mona blava]]'' ([[Aquilí Duc]])

+

:''[[La mona blava]] '' ([[Aquilí Duc]])

−

:''[[Tanguy]]'' ([[Michel del Castillo]])

+

:''[[Tanguy]] '' ([[Michel del Castillo]])

−

:''[[Dolc en el Paradís]]'' ([[Juan Goytisolo]])

+

:''[[Dolc en el Paradís]] '' ([[Juan Goytisolo]])

−

:''[[La novela número 13]]'' ([[Wenceslao Fernández Flórez]])

+

:''[[La novela número 13]] '' ([[Wenceslao Fernández Flórez]])

−

:''[[Farinetes Panco]]'' ([[Salvador de Madariaga]])

+

:''[[Farinetes Panco]] '' ([[Salvador de Madariaga]])

−

:''[[Tornaràs a regió]]'' ([[Juan Benet]])

+

:''[[Tornaràs a regió]] '' ([[Juan Benet]])

−

:''[[Rovellades llances]]'' ([[Juan Benet]])

+

:''[[Rovellades llances]] '' ([[Juan Benet]])

−

:''[[Les germanes rojes]]'' ([[Francisco García Pavó]])

+

:''[[Les germanes rojes]] '' ([[Francisco García Pavó]])

−

:''[[L'atre arbre de Guernica]]'' ([[Luis de Castresana]])

+

:''[[L'atre arbre de Guernica]] '' ([[Luis de Castresana]])

−

:''[[Els anys únics]]'' ([[Carmen Díaz Garrido]])

+

:''[[Els anys únics]] '' ([[Carmen Díaz Garrido]])

−

:''[[Sant Camil, 1936]]'' ([[Camilo José Zela]])

+

:''[[Sant Camil, 1936]] '' ([[Camilo José Zela]])

−

:''[[Soldats de Salamina]]'' ([[Javier Tanques]])

+

:''[[Soldats de Salamina]] '' ([[Javier Tanques]])

−

:''[[Temps de memòria]]'' ([[Carlos Fonseca]])

+

:''[[Temps de memòria]] '' ([[Carlos Fonseca]])

−

* Un cas de narració [[contrafactual]] és la novela ''[[En el dia de hui]]'' de [[Jesús Torbado]].

+

* Un cas de narració [[contrafactual]] és la novela ''[[En el dia de hui]] '' de [[Jesús Torbado]].

* Relats autobiogràfics de gran valor literari i històric són:

−

:''[[Homenage a Catalunya]]'' ([[George Orwell]])

+

:''[[Homenage a Catalunya]] '' ([[George Orwell]])

−

:''[[l'Espoir]]'' o ''[[L'Esperanza]]'', ([[André Malraux]], que també va dirigir la película homònima)

+

:''[[l'Espoir]] '' o ''[[L'Esperanza]] '', ([[André Malraux]], que també va dirigir la película homònima)

−

:''[[Els grans cementeris davall la lluna]]'' ([[Georges Bernanos]])

+

:''[[Els grans cementeris davall la lluna]] '' ([[Georges Bernanos]])

<ref>La guerra civil espanyola en la novela: bibliografia comentada.

Llínea 609: Llínea 609:

::''[[Cruz i espasa]], "romanç patriòtic en cinc retaules"'' ([[José Gómez Sánchez-Reina]], Granada, 1938)

::''[[A Madrid: 682]], "escenes de guerra i amor"'' (presentat com a guió per a una película, [[Juan Ignacio Lucca de Tena]])

−

::''[[d'ells és el món]]'' ([[José María Pemán]], Sevilla i Saragosa, 1938)

+

::''[[d'ells és el món]] '' ([[José María Pemán]], Sevilla i Saragosa, 1938)

−

Algunes obres teatrals eren radiades, com ''[[Miqueta defén la Vila i rendix culte a Zorrilla]]'' ([[Joaquín Pérez Madrigal]], per Ràdio Nacional des de Salamanca).<ref>José María Martínez Cachero [http://www.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/90254067652303828943457/p0000001.htm#1 ''Talía en la Guerra Civil: sobre el Teatre de la zona nacional''] en cervantesvirtual.</ref>

+

Algunes obres teatrals eren radiades, com ''[[Miqueta defén la Vila i rendix culte a Zorrilla]] '' ([[Joaquín Pérez Madrigal]], per Ràdio Nacional des de Salamanca).<ref>José María Martínez Cachero [http://www.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/90254067652303828943457/p0000001.htm#1 ''Talía en la Guerra Civil: sobre el Teatre de la zona nacional''] en cervantesvirtual.</ref>

Ban republicà:

−

::''[[Vetlada a Benicarló]]'' ([[Manuel Azaña]], no representat fins a 1980)

+

::''[[Vetlada a Benicarló]] '' ([[Manuel Azaña]], no representat fins a 1980)

−

::''[[Nit de guerra en el Museu del Prado]]'' ([[Rafael Alberti]], 1956)

+

::''[[Nit de guerra en el Museu del Prado]] '' ([[Rafael Alberti]], 1956)

−

:::''[[Ràdio Sevilla]]'' (del mateix autor, peça satírica breu representada durant la pròpia guerra)

+

:::''[[Ràdio Sevilla]] '' (del mateix autor, peça satírica breu representada durant la pròpia guerra)

Posteriors a 1975:

−

::''[[Les bicicletes són per a l'estiu (teatre)]]'' ([[Fernando Fernán Gómez]])

+

::''[[Les bicicletes són per a l'estiu (teatre)]] '' ([[Fernando Fernán Gómez]])

=== Poessia ===

:Ban nacional

−

::''[[Poema de la Bèstia i el Ángel]]'' ([[José María Pemán]], el ''joglar de la Croada'')

+

::''[[Poema de la Bèstia i el Ángel]] '' ([[José María Pemán]], el ''joglar de la Croada'')

:Ban republicà

−

::''[[Cançons de guerra]]'' ([[Antonio Machado]])

+

::''[[Cançons de guerra]] '' ([[Antonio Machado]])

−

::''[[Vent del poble. Poessia en la guerra]]'' ([[Miguel Hernández]])

+

::''[[Vent del poble. Poessia en la guerra]] '' ([[Miguel Hernández]])

−

::''[[Espanya, aparta de mi este calze]]'' ([[Cèsar Vallejo]])

+

::''[[Espanya, aparta de mi este calze]] '' ([[Cèsar Vallejo]])

−

::''[[Espanya en el cor: himne a les glòries del poble en la guerra]]'' ([[Pablo Neruda]])

+

::''[[Espanya en el cor: himne a les glòries del poble en la guerra]] '' ([[Pablo Neruda]])

=== Revistes satíriques ===

:Ban nacional

−

::''[[La metralladora]]'' (pels que posteriorment treballaran en ''[[La Guatla]]'')

+

::''[[La metralladora]] '' (pels que posteriorment treballaran en ''[[La Guatla]] '')

:Ban republicà

−

::''[[Be negre]]'', ''[[Papitu]]'' (les dos catalanes); dibuixants: [[Tísner]], [[Kalders]] (en ''[[Diari de Barcelona]]''), [[Ramón Puyol Román|Puyol]] (en ''[[Front Rojo]]'').<ref>[http://www.bib.uab.es/comunica/hg/historia.Htm Humorisme gràfic - història]</ref>

+

::''[[Be negre]] '', ''[[Papitu]] '' (les dos catalanes); dibuixants: [[Tísner]], [[Kalders]] (en ''[[Diari de Barcelona]] ''), [[Ramón Puyol Román|Puyol]] (en ''[[Front Rojo]] '').<ref>[http://www.bib.uab.es/comunica/hg/historia.Htm Humorisme gràfic - història]</ref>

−

::''[[La Traca]]'' (valenciana); dibuixants: [[Bluff]] (afusellat després de la guerra), Carniser, Méndez Álvarez, Palmer

+

::''[[La Traca]] '' (valenciana); dibuixants: [[Bluff]] (afusellat després de la guerra), Carniser, Méndez Álvarez, Palmer

::En les trinxeres van arribar a circular més de 500 capçaleres<ref>[http://noticiasaace.blogspot.com/2006/07/los-cmics-y-la-guerra-civil-por-j-m.Html Més notícies de l'AACE: ELS CÒMICS I LA GUERRA CIVIL per J. M. Varona “Ce hac”]</ref>

=== Historieta ===

:Bando nacional

−

::''[[Flechas]]''

+

::''[[Flechas]] ''

−

::''[[Pelayos]]'' (dibuixant: [[Valentín Castany]])

+

::''[[Pelayos]] '' (dibuixant: [[Valentín Castany]])

−

::''[[Flechas y Pelayos]]'' (producte de la fusió de les dos, paralela a la fusió de les distints partits en [[FET i de les JONS]])

+

::''[[Flechas y Pelayos]] '' (producte de la fusió de les dos, paralela a la fusió de les distints partits en [[FET i de les JONS]])

−

::''[[Chicos]]'' ([[Jesús Blasco]], [[Emilio Freixas]], Alcaid, Tomás)

+

::''[[Chicos]] '' ([[Jesús Blasco]], [[Emilio Freixas]], Alcaid, Tomás)

:Bando republicà

−

::''[[Pioner Rojo]]''

+

::''[[Pioner Rojo]] ''

:En la democràcia

Llínea 651: Llínea 651:

::''36-39 Mals temps'' de [[Carlos Giménez (historietista)|Carlos Giménez]]

::''Les serps cegues'' de [[Felipe Hernández Cava]] i [[Vaig seguir]]

−

::''[[L'art de volar]]'' (2009) de [[Antonio Altarriba]]/[[Kim (historietista)|Kim]].

+

::''[[L'art de volar]] '' (2009) de [[Antonio Altarriba]]/[[Kim (historietista)|Kim]].

=== Pintura i escultura ===

−

La [[Exposició Internacional de París de 1937]] va allojar un ''pavelló d'Espanya'' gestionat pel govern de la República en què, entre atres testimonis de la guerra, es va presentar el ''[[Guernica (quadro)|Guernica]]'' de [[Pablo Picasso]], la ''[[Font de Mercuri]]'' de [[Alexander Calder]], ''[[La Montserrat]]'' de [[Juliol González]], ''[[El Llaurador català en rebelia]]'' de [[Joan Miró]] o ''[[El Poble Espanyol té una estrela]]'' de [[Alberto Sánchez]].

+

La [[Exposició Internacional de París de 1937]] va allojar un ''pavelló d'Espanya'' gestionat pel govern de la República en què, entre atres testimonis de la guerra, es va presentar el ''[[Guernica (quadro)|Guernica]] '' de [[Pablo Picasso]], la ''[[Font de Mercuri]] '' de [[Alexander Calder]], ''[[La Montserrat]] '' de [[Juliol González]], ''[[El Llaurador català en rebelia]] '' de [[Joan Miró]] o ''[[El Poble Espanyol té una estrela]] '' de [[Alberto Sánchez]].

=== Arts gràfiques, cartellisme i revistes ilustrades ===

<ref>[http://www.arteespana.com/guerracivil.Htm Art de la Guerra Civil Espanyola]</ref>

:Bando nacional:

−

::''[[Vèrtex (revista)]]''

+

::''[[Vèrtex (revista)]] ''

−

::''[[Jerarquia (reviste)]]''

+

::''[[Jerarquia (reviste)]] ''

::Ilustradors: [[Teodoro Delgado|Teodoro]] i [[Álvaro Delgado]], [[José Caballero]], [[J.J. Acha]], [[J. Olasagasti]] i [[Carlos Sainz de Tejada]].

:Bando republicà

−

::''[[Hora d'Espanya]]''

+

::''[[Hora d'Espanya]] ''

−

::''[[Mona Blava]]''

+

::''[[Mona Blava]] ''

::Fotomontador: [[Josep Renau]].

::Cartelliste: [[Carles Fontseré]].<ref>[http://www.sbhac.net/Republica/Carteles/Aproxima.htm Aproximació a l'art espanyol 1936-39 - Manuel Garcia i Garcia]</ref>

−

::Gran difusió va tindre el sagell francés d'ajuda internacional ''[[Aidez l'Espagne]]'', de [[Joan Miró]].

+

::Gran difusió va tindre el sagell francés d'ajuda internacional ''[[Aidez l'Espagne]] '', de [[Joan Miró]].

=== Fotografia ===

−

::[[Robert Capa]], autor, entre moltes atres, de la polèmica instantània ''[[Mort del milicià]]'' (identificat com [[Federico Borrell]], pero que podria ser un atre dels morts en [[Turó Muriano]] el 5 de setembre de 1936), convertida en icona del sigle XX.<ref>Miguel Angel Villena [http://www.elpais.com/articulo/cultura/documental/desmonta/mito/miliciano/Robert/Capa/elpepucul/20081216elpepicul_4/Tes Un documental desmunta el mite del milicià de Robert Capa. "L'ombra de l'iceberg" sosté que el soldat mort no és Federico Borrell], El País 16/12/2008

+

::[[Robert Capa]], autor, entre moltes atres, de la polèmica instantània ''[[Mort del milicià]] '' (identificat com [[Federico Borrell]], pero que podria ser un atre dels morts en [[Turó Muriano]] el 5 de setembre de 1936), convertida en icona del sigle XX.<ref>Miguel Angel Villena [http://www.elpais.com/articulo/cultura/documental/desmonta/mito/miliciano/Robert/Capa/elpepucul/20081216elpepicul_4/Tes Un documental desmunta el mite del milicià de Robert Capa. "L'ombra de l'iceberg" sosté que el soldat mort no és Federico Borrell], El País 16/12/2008

</ref>

::[[Agustí Centelles]]

−

::[[Pelai Més]], compilador de la sèrie de 169 fotos ''[[Martiri de l'Art i la destrucció de l'Església en l'Espanya roja]]'' (80 d'elles de Toledo).<ref>En elles, i en les procedents del monogràfic de 1938 de la reviste francesa ''[[l'Illustration]]'' es va muntar per l'Arquebisbat de Toledo en 2008 l'exposició ''[[Toledo, ciutat màrtir. 1936]]'' http://www.alfayomega.Es/reviste/2008/586/06_aquiahora1.Html</ref>

+

::[[Pelai Més]], compilador de la sèrie de 169 fotos ''[[Martiri de l'Art i la destrucció de l'Església en l'Espanya roja]] '' (80 d'elles de Toledo).<ref>En elles, i en les procedents del monogràfic de 1938 de la reviste francesa ''[[l'Illustration]] '' es va muntar per l'Arquebisbat de Toledo en 2008 l'exposició ''[[Toledo, ciutat màrtir. 1936]] '' http://www.alfayomega.Es/reviste/2008/586/06_aquiahora1.Html</ref>

::[[Guglielmo Sandri]], tinent de l'eixèrcit italià, va prendre 4000 fotografies, recuperades en 1992.<ref>Miguel Mora [http://www.elpais.com/articulo/cultura/Espana/vista/fascista/italiano/elpepucul/20081106elpepicul_1/Tes ''Espanya, vista per un fasciste italià. El tinent Sandri va prendre 4.000 fotografies durant el seu servici en la Guerra Civil - El material, rescatat del fem, torna la memòria de la contesa a Roma''], El País 06/11/2008; [http://www.elpais.Com/fotogaleria/Album/guerra/tinent/Sandri/5942-1/elpgal/ ''Àlbum de guerra del tinent Sandri''] (quatre fotografies en la galeria del mateix artícul).</ref>

=== Videojocs ===

En la indústria dels [[videojoc]]s només es poden trobar per ara tres eixemples:

−

::''[[1936, Espanya en flames]]'', un [[mod]] del joc de la [[II Guerra Mundial]] ''[[Medal of Honor]]''

+

::''[[1936, Espanya en flames]] '', un [[mod]] del joc de la [[II Guerra Mundial]] ''[[Medal of Honor]] ''

−

::el joc complet ''[[Ombres de Guerra]]''

+

::el joc complet ''[[Ombres de Guerra]] ''

::les dos parts del joc [[Hearts of Iron]], encara que s'aprofundix més en el conflicte espanyol en la segona part.

Admin

Burócrates, Administradors d'interfaç, Administradors

3686

edicions