Canvis

Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.

Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.

Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]]''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un atre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria la història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[mètodo científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].

Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]] ''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un atre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria la història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[mètodo científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].

Posteriorment, en el [[sigle XVII]], un científic anglés reunix les idees de [[Galileu]] i [[Kepler]] en un sol treball, unifica les idees del moviment celest i les dels moviments en la terra en lo que ell nomenà [[gravetat]]. En [[1687]], [[Isaac Newton]] en la seua obra ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' va formular els tres [[principi]]s del [[moviment (física)|moviment]] i una quarta [[Llei de la gravitació universal]] que van transformar per complet el món físic, tots els fenòmens podien ser vistos d'una manera mecànica.

Posteriorment, en el [[sigle XVII]], un científic anglés reunix les idees de [[Galileu]] i [[Kepler]] en un sol treball, unifica les idees del moviment celest i les dels moviments en la terra en lo que ell nomenà [[gravetat]]. En [[1687]], [[Isaac Newton]] en la seua obra ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]] '' va formular els tres [[principi]]s del [[moviment (física)|moviment]] i una quarta [[Llei de la gravitació universal]] que van transformar per complet el món físic, tots els fenòmens podien ser vistos d'una manera mecànica.

El treball de [[Newton]] en el camp, perdura fins a l'actualitat; tots els fenòmens macroscòpics poden ser descrits d'acort en els seus [[lleis de Newton|tres lleis]]. D'ací que durant la resta d'eixe sigle i el posterior [[sigle XVIII]], totes les investigacions es van basar en les seues idees. D'ací que atres disciplines es van desenrollar, com la [[termodinàmica]], la [[òptica]], la [[mecànica de fluits]] i la [[mecànica estadística]]. Els coneguts treballs de [[Daniel Bernoulli]], [[Robert Boyle]], [[Robert Hooke]] entre atres, pertanyen a esta época.

El treball de [[Newton]] en el camp, perdura fins a l'actualitat; tots els fenòmens macroscòpics poden ser descrits d'acort en els seus [[lleis de Newton|tres lleis]]. D'ací que durant la resta d'eixe sigle i el posterior [[sigle XVIII]], totes les investigacions es van basar en les seues idees. D'ací que atres disciplines es van desenrollar, com la [[termodinàmica]], la [[òptica]], la [[mecànica de fluits]] i la [[mecànica estadística]]. Els coneguts treballs de [[Daniel Bernoulli]], [[Robert Boyle]], [[Robert Hooke]] entre atres, pertanyen a esta época.