Canvis
sense resum d'edició
=== Llengües ===
=== Llengües ===
La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el [[llengua catalana|catala]]. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformacio demografica que ha vivit el pais desde la segon mitat del sigle XX: en 1940 les persones extrangeres residents en el pais representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut a este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.
La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el [[llengua catalana|catala]]. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformacio demografica que ha vivit el pais desde la segon mitat del sigle XX: en 1940 les persones extrangeres residents en el pais representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut a este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.
Segon el estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] es la llengua materna del 49,4% de la poblacio de nacionalitat andorrana, pero soles el 29,9% de la poblacio total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] es la llengua materna mes extesa entre la poblacio del Principat. A pesar del creiximent de la poblacio de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que el espanyol es sa llengua materna. El estudi mostra en els ultims anys se ha produit un deterior de la posicio de la llengua catalana cap al rest de les llengues que se parlen, la qual ha anat a favor del espanyol.
En quant a la alfabetisacio, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El castellà es la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporcio de la poblacio que va dependre a llegir i escriure, seguida del frances, i en tercer lloc el catala.
Segon el "Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans" (Observatori del Centre de Busqueda Sociologica de l'Institut d'Estudis Andorrans), els usos llingüistics en Andorra son els següents:
{| border="0" style="border: 1px solid #999; background-color:#FFFFFF"
|-align="center"
!
! bgcolor="#CCCCCC" |Llengua materna
! bgcolor="#CCCCCC" |Llengua habitual
|-align="center"
| bgcolor="#CCCCCC" |Catala || 38,8% || 58,3%
|-align="center"
| bgcolor="#CCCCCC" |Espanyol || 35,4% || 37,3%
|-align="center"
| bgcolor="#CCCCCC" |Portugues || 15% || 3,5%
|-align="center"
| bgcolor="#CCCCCC" |Frances || 5,4% || 2,2%
|-align="center"
| bgcolor="#CCCCCC" |Atres || 8,7% || 6,0%
|-align="center"
| colspan="3" | <small>Fuente: [http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/llengua3trimestre2005.htm. Enquesta d'usos llingüístics en Andorra - 2004]</small>
|}
L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONu, el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegà en la historia el us del catala en una asamblea de esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al Festival de la Canço d'Eurovisio en 2004 en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
== Educacio ==
=== Sistemes educatius ===
En Andorra conviuen tres sistemes educatius en centres d'educacio primaria, secundaria i Formacio Profesional:
*Andorrà. Depenent dle Ministeri d'Educacio, Formacio Profesional, Joventut i Deports d'Andorra.
*Espanyol. Depenent del Ministeri d'Educacio, Politica Social i Deport d'Espanya.
*Frances. Depenent del Ministeri de Educacio Nacional de França.
Ademes de l'oferta publica, n'hi ha que afegir la existencia de 2 centres congregacionals que es rigen per el sistema espanyol encara que majoritariament impartixen les clases en catala. Per al curs escolar 2005.06, en el sistema frances estaven inscrits 3.636 alumnes, en el andorrà 3.612, i en el espanyol 3.541.
=== Estudios superiors ===
En 1997 se fundà l'Universitat d'Andorra, de caracter public i que te firmats convenys de colaboracio en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de res centres:
*Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.
*Escola d'Informatica i gestio. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos de actualisacio.
*La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius NAcionals d'Andorra foren creats en 1974 i 1975 respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi han, ademes, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interes local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciencia i tecnologia en Encamp i u historic en Andorra la Vella.
== Cultura ==
[[Image:Estatua Francesc Cariat.jpg|thumb|left|Estatua del Sindic Francesc Cariat.]]
=== Arquitectura ===
Andorra es el pais del mon en el major numero de monuments romanics per metro quadràt. L'iglesia de Santa Coloma, construida entre els sigles IX i X d.C es l'unica del mon en campanari circular, fechàt en el sigle XII.
=== Lliteratura ===
La lliteratura andorrana te els seus origens en el sigle XVIII. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre la historia, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en 1748. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en 1763, el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en 1886.
Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del 2007 de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i desde el 2007, el Premi Ramon Llull.
=== Musica ===
El event mes important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el mes de juliol, a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. Enla capital, durant les nits dels dijous d'estiu, se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.
L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundà en 1992 per el violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per Montserrat Caballé, ademes d'haber oferit ocncerts en Espanya, França i Belgica i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.
En el 2004, Andorra participà en el Festival de la Canço enEurovisio per primera volta representà per Marta Roure. Este fet va atraure l'atencio dels mijos de comunicacio de Catalunya, ya que fon la priemra canço entonà en catala. La canço fon eliminà en la semifinal, aixina com les composicions del 2005 (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), 2007 (interpretà per Anonymous) i 2008 (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.
=== Festes oficials ===
[[Image:Nadal Andorra.jpg|thumb|right|Nadal en Andorra.]]
{| <align="center"> class=wikitable
|+ '''<big>Nacionales</big>'''
|- style="background:#efefef;"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Notes
|-
| 14 de març
|Dia de la Constitucio
|Día de la Constitució
|Aprobación de la Constitución andorrana en 1993
|-
| 8 de setembre
| Nostra Senyora de Meritxell
| Mare de Déu de Meritxell
| Dia Nacional
|-
|}
== Deports ==
=== Jocs dels Chicotets Estats d'Europa ===
Andorra fon sèu, en 1991 i 2005, dels Jocs dels Chicotets Estats d'Europa, competicio que al ampar del COI se organisa per paisos europeus en menos de 1 millo de habitants.
=== Deports d'Hivern ===
El deport nacional es el esqui. Andorra te dos dominis esquiables formats per la unio de varies estacions d'esqui, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esqui de fondo.
*Grandvalira. Sorgida de la fusio de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter
*Vallnord. Sorgida de la alliança entre les estacions d'esqui de Pal, Arinsal i Oridno-Arcalis.
*Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota maxima de 2160 msnm i una cota minima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcaes, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.
La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del 2010, pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en Saragossa per als jocs del 2018.
=== Futbol i Furbol Sala ===
La Federacio Andorrana de Futbol organisa la lliga de futbol en el Principat en Primera i Segona divisio, aixina com la Copa Constitucio i la Supercopa, on s'enfrenten el campeo de Lliga i de Copa. El guanyaor de Primera jua la ronda previa de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Esports d'Aixovall.
En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeo actual es FC Madriu, juant esta temporà la previa de la UEFA Futsal Cup.
El Futbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol al estar inscrit en la Real Federacio Espanyola de Futbol
La Seleccio de futbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i unica victoria oficial fon contra Macedonia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.