Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | | |
| | | |
− | Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]]''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica. | + | Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica. |
| | | |
| Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]]. | | Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]]. |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | |
| | | |
− | * ''[[Aeginetia]]'' (1801) | + | * ''[[Aeginetia]] '' (1801) |
| * ''Alcina'' (1791) | | * ''Alcina'' (1791) |
− | * ''[[Angophora]]'' (1797) | + | * ''[[Angophora]] '' (1797) |
− | * ''[[Anoda]]'' (1785) | + | * ''[[Anoda]] '' (1785) |
| * ''Arjona'' (1797) | | * ''Arjona'' (1797) |
− | * ''[[Assonia]]'' (1787) | + | * ''[[Assonia]] '' (1787) |
− | * ''[[Bonplandia]]'' (1800) | + | * ''[[Bonplandia]] '' (1800) |
− | * ''[[Bursaria]]'' (1797) | + | * ''[[Bursaria]] '' (1797) |
− | * ''[[Calboa]]'' (1799) | + | * ''[[Calboa]] '' (1799) |
− | * ''[[Calycera]]'' (1797) | + | * ''[[Calycera]] '' (1797) |
| * ''Carelia'' (1803) | | * ''Carelia'' (1803) |
| * ''Carmona'' (1799) | | * ''Carmona'' (1799) |
− | * ''[[Cephalophora]]'' (1801) | + | * ''[[Cephalophora]] '' (1801) |
− | * ''[[Cobaea]]'' (1791) | + | * ''[[Cobaea]] '' (1791) |
| * ''Cosmos'' (1791) | | * ''Cosmos'' (1791) |
| {{col-3}} | | {{col-3}} |
− | * ''[[Cristaria]]'' (1799) | + | * ''[[Cristaria]] '' (1799) |
− | * ''[[Cymbaecarpa]]'' (1803) | + | * ''[[Cymbaecarpa]] '' (1803) |
| * ''Dahlia'' (1791) | | * ''Dahlia'' (1791) |
− | * ''[[Dombeya]]'' (1787) | + | * ''[[Dombeya]] '' (1787) |
− | * ''[[Dysodia]]'' (1802) | + | * ''[[Dysodia]] '' (1802) |
− | * ''[[Eucryphia]]'' (1797) | + | * ''[[Eucryphia]] '' (1797) |
− | * ''[[Eustephia]]'' (1794) | + | * ''[[Eustephia]] '' (1794) |
− | * ''[[Francoa]]'' (1801) | + | * ''[[Francoa]] '' (1801) |
− | * ''[[Franseria]]'' (1793) | + | * ''[[Franseria]] '' (1793) |
− | * ''[[Galphimia]]'' (1799) | + | * ''[[Galphimia]] '' (1799) |
− | * ''[[Glomeraria]]'' (1802) | + | * ''[[Glomeraria]] '' (1802) |
− | * ''[[Gynopleura]]'' (1791) | + | * ''[[Gynopleura]] '' (1791) |
− | * ''[[Heterospermum]]'' (1794) | + | * ''[[Heterospermum]] '' (1794) |
− | * ''[[Huanaca]]'' (1801) | + | * ''[[Huanaca]] '' (1801) |
| {{col-3}} | | {{col-3}} |
− | * ''[[Lagascea]]'' (1803) | + | * ''[[Lagascea]] '' (1803) |
− | * ''[[Lopezia]]'' (1791) | + | * ''[[Lopezia]] '' (1791) |
− | * ''[[Palaua]]'' (1785) | + | * ''[[Palaua]] '' (1785) |
− | * ''[[Pavonia]]'' (1787) | + | * ''[[Pavonia]] '' (1787) |
− | * ''[[Perojoa]]'' (1797) | + | * ''[[Perojoa]] '' (1797) |
− | * ''[[Ruizia]]'' (1786) | + | * ''[[Ruizia]] '' (1786) |
− | * ''[[Selliera]]'' (1799) | + | * ''[[Selliera]] '' (1799) |
− | * ''[[Stevia]]'' (1797) | + | * ''[[Stevia]] '' (1797) |
− | * ''[[Tricycla]]'' (1801) | + | * ''[[Tricycla]] '' (1801) |
− | * ''[[Vintenatia]]'' (1797) | + | * ''[[Vintenatia]] '' (1797) |
− | * ''[[Viviania]]'' (1804) | + | * ''[[Viviania]] '' (1804) |
− | * ''[[Willdenowa]]'' (1791) | + | * ''[[Willdenowa]] '' (1791) |
− | * ''[[Ximenesia]]'' (1793) | + | * ''[[Ximenesia]] '' (1793) |
| | | |
| | | |