Canvis

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.

Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart''']], qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

*'''Real monasteri de Sant Miquel'''. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei [[Jaume II]] l'any [[1319]], encara que es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XVI]] i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'església és d'estil [[neoclàssic]].

*'''Real monasteri de Sant Miquel'''. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei [[Jaume II]] l'any [[1319]], encara que es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XVI]] i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'església és d'estil [[neoclàssic]].

*'''Església de la Sang'''. ([[sigle XIII]]) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.

*'''Església de la Sang'''. ([[sigle XIII]]) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.

*'''Església de [[Mare de Deu de l'Assunció|Ntra. Sra. de l'Assunció''']]. ([[sigle XVII]]) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.  

*'''Església de [[Mare de Deu de l'Assunció|Ntra. Sra. de l'Assunció]] '''. ([[sigle XVII]]) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.  

*'''Ermita de [[Sant Vicent Ferrer''']]. És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans una atra ermita dedicada a la Mare de Deu de la Font (''Mare de Déu de la Font'').

*'''Ermita de [[Sant Vicent Ferrer]] '''. És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans una atra ermita dedicada a la Mare de Deu de la Font (''Mare de Déu de la Font'').

=== Monuments civils ===

=== Monuments civils ===

*'''Castell'''. d'orige àrap.

*'''Castell'''. d'orige àrap.

*'''[[Ajuntament de Llíria|Palau dels Ducs de Llíria''']] ('''''Ca la Vila'''''). D'estil renaixentista, construït a finals del sigle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.

*'''[[Ajuntament de Llíria|Palau dels Ducs de Llíria]] ''' ('''''Ca la Vila'''''). D'estil renaixentista, construït a finals del sigle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es van trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es van trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.

== Personalitats destacades ==

== Personalitats destacades ==

*'''[[José Rius (escritor)|José Rius''']] (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.

*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.

== Festes locals ==

== Festes locals ==