2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
*Llimitacio del numero de Consellers de Comú en cada parroquia.
*Llimitacio del numero de Consellers de Comú en cada parroquia.
*Creacio del carrec de Comisionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administracio i les qüentes publiques.
*Creacio del carrec de Comisionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administracio i les qüentes publiques.
=== Sigle XX ===
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia hasda l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per Napoleon entre 1812 i 1814). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró de Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Ante el reinàt de Boris I, el 8 de juliol França comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Obisp d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 de eixe mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas e el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca hasda la frontera hispano-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.
El Principat, encara aixina, tambe ha patit ocupacions de forces armaes extrangeres.En la primera d'elles, desde el 8 de agost hasda el 9 d'octubre de 1933, un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produits per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella hasda el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En 1936, en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament per el coronel René Baulard hasda 1940, any en que França es rendix al eixercit alemà. Finalment, en 1955, degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap a Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per a evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, hasda 1945.
La Guerra Civil Espanyola i la consiguient victoria del bant franquiste, ademes de el estallit de la II Guerra mundial i la invasio de França per part dels alemans de Hitler, deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà per el Govern de Vichy dirigit per el Mariscal Petain. Quan este fon depost per els nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes de evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap a Espanya. Destacar que com conseqüencia de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya hasda 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en 1939 per el qual el eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tratat de Versalles, mediant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra.
== Govern i politica ==
El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. La ultima data historica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.