Canvis

Paralelament a l'expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a lingua franca, al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Desde el sigle II a. C., en Plauto i Terencio, fins a l'any 200 d. C. en Apyleyo tenim una forma de llatí que no té cap variació sustancial o una gran expansió territorial.

Paralelament a l'expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a lingua franca, al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Desde el sigle II a. C., en Plauto i Terencio, fins a l'any 200 d. C. en Apyleyo tenim una forma de llatí que no té cap variació sustancial o una gran expansió territorial.

== Llliteratura Llatina ==

== Lliteratura Llatina ==

El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el  

El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el  

modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps després de que l'Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps després de que l'Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

*La lliteratura llatina romana imitada ha produit composicions en que l'inspiració individual se juna a l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que mos han aplegat sanceres. A voltes, s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les copies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinà. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant varis sigles en la lliteratura llatina.

*La lliteratura llatina romana imitada ha produit composicions en que l'inspiració individual se juna a l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que mos han aplegat sanceres. A voltes, s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les copies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinà. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant varis sigles en la lliteratura llatina.

=== Llliteratura enjorn ===

=== Lliteratura enjorn ===

[[Image:Busto de Marco Tlio Ciceron.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túlio [[Ciceró]].</center>]]

[[Image:Busto de Marco Tlio Ciceron.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túlio [[Ciceró]].</center>]]

*Poesia: [[Ennio]]

*Poesia: [[Ennio]]

*Comèdia: [[Cecilio]], [[Terencio]], [[Plauto]]

*Comèdia: [[Cecilio]], [[Terencio]], [[Plauto]]

=== Llliteratura de la edat d'or ===

=== Lliteratura de la edat d'or ===

*Poesia: [[Lucrecio]], [[Catulo]], [[Virgilio]], [[Horacio]], [[Ovidio]], [[Tibulo]], [[Propercio]].

*Poesia: [[Lucrecio]], [[Catulo]], [[Virgilio]], [[Horacio]], [[Ovidio]], [[Tibulo]], [[Propercio]].

*Prosa: [[Ciceró]], [[Jules César]].

*Prosa: [[Ciceró]], [[Jules César]].

*Història: [[Salustio]], [[Livio]], [[Nepote]].

*Història: [[Salustio]], [[Livio]], [[Nepote]].

=== Llliteratura de l'edat de plata ===

=== Lliteratura de l'edat de plata ===

*Poesia: [[Estacio]], [[Marcial]], [[Manilio]]  

*Poesia: [[Estacio]], [[Marcial]], [[Manilio]]  

*Prosa: [[Petronio]], [[Quintiliano]], [[Apuleyo]], [[Asconio]]  

*Prosa: [[Petronio]], [[Quintiliano]], [[Apuleyo]], [[Asconio]]