Canvis

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Llliteratura Catalana”.[[1964]]  

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Llliteratura Catalana”.[[1964]]  

{{cita|“La llliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Llliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Llliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Llliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Llliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

* [[Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  

* [[Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]

{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}

{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua llliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la llliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”'''.  

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”'''.