Canvis

Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''.

Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''.

L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]].

L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[llliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]].

En els últims sigles de l'Edat Mija, Jordi es va convertir en patró de ciutats, [[burc]]s i cases nobles; també va arribar a ser el primer dels 14 sants rababans com a protector dels [[mascota|animals domèstics]].

En els últims sigles de l'Edat Mija, Jordi es va convertir en patró de ciutats, [[burc]]s i cases nobles; també va arribar a ser el primer dels 14 sants rababans com a protector dels [[mascota|animals domèstics]].