Canvis

De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències només fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.

De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències només fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.

En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]]''.

En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la llliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]]''.

Un dels seus grans temes és l'anàlisis de la verdadera amistat i l'integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en una de les seues obres mestres, ''El curiós impertinent''. També destaca (i ho eixemplifica esta obra) el tractament de la dona com a personage fort que és capaç de manejar les voluntats dels personages circumdants i els fils del propi destí.  

Un dels seus grans temes és l'anàlisis de la verdadera amistat i l'integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en una de les seues obres mestres, ''El curiós impertinent''. També destaca (i ho eixemplifica esta obra) el tractament de la dona com a personage fort que és capaç de manejar les voluntats dels personages circumdants i els fils del propi destí.  

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* A<font size=-2>LBORG</font>, Juan Luis, ''Història de la literatura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. 1967), ps. 335-344. ISBN 84-249-3128-9

* A<font size=-2>LBORG</font>, Juan Luis, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. 1967), ps. 335-344. ISBN 84-249-3128-9

* A<font size=-2>RATA</font>, Stefano, «Pròleg» a ''Les joventuts del Cid. Comèdia primera'', ed., pról. I notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, [[1996]] (Biblioteca Clàssica, 59), ps. <font size=-2>IX-LXXXII</font>. ISBN 84-7423-767-X

* A<font size=-2>RATA</font>, Stefano, «Pròleg» a ''Les joventuts del Cid. Comèdia primera'', ed., pról. I notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, [[1996]] (Biblioteca Clàssica, 59), ps. <font size=-2>IX-LXXXII</font>. ISBN 84-7423-767-X

* C<font size=-2>AZAL</font>, Françoise, [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf «Romancer i reescriptura dramàtica: Les Joventuts del Cid»], ''Criticador'' núm. 72, Universitat de Toulouse-Le Mirail, 1998, ps. 93-123. ISSN 0247-381X [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf]

* C<font size=-2>AZAL</font>, Françoise, [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf «Romancer i reescriptura dramàtica: Les Joventuts del Cid»], ''Criticador'' núm. 72, Universitat de Toulouse-Le Mirail, 1998, ps. 93-123. ISSN 0247-381X [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf]

* W<font size=-2>EIGER</font>, Jhon G., ''Cap a la comèdia. Dels valencians a Lope'', Barcelona, Planeta, 1978.

* W<font size=-2>EIGER</font>, Jhon G., ''Cap a la comèdia. Dels valencians a Lope'', Barcelona, Planeta, 1978.

* W<font size=-2>ILSÀS</font>, William E., ''Guillén de Castro'', New York, Twayne Publishers, 1973.

* W<font size=-2>ILSÀS</font>, William E., ''Guillén de Castro'', New York, Twayne Publishers, 1973.

* W<font size=-2>ILSÀS</font>, Edward M. i Duncan M<font size=-2>SENTIR</font>, ''Història de la literatura espanyola, vol. 3: Sigle d'Or: teatre'', Barcelona, Ariel, 1985 (6a ed. Rev.), ps. 138-140. ISBN 84-344-8354-8

* W<font size=-2>ILSÀS</font>, Edward M. i Duncan M<font size=-2>SENTIR</font>, ''Història de la lliteratura espanyola, vol. 3: Sigle d'Or: teatre'', Barcelona, Ariel, 1985 (6a ed. Rev.), ps. 138-140. ISBN 84-344-8354-8

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==