3686
edicions
Canvis
falta traduir i corregir par del text
|nom = Repubblica Italiana
|nom = Repubblica Italiana
República Italiana
República Italiana
|image_Senyera = [[Image:Senyera Italia.png|thumb|Senyera]]
|image_Senyera = [[Image:Senyera Italia.png|Senyera]]
|image_escut = [[Image:Escut Italia.png|thumb|Escut]]
|image_escut = [[Image:Escut Italia.png|Escut]]
|image_situacio = [[Image:Situacio Italia.png]]
|image_situacio = [[Image:Situacio Italia.png]]
|Capital = Roma
|Capital = Roma
}}
}}
'''Italia''', oficialment la '''Republica italiana''' (En italià Repubblica Italiana), es un pais d'[[Europa]] que forma part de la [[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).
'''Italia''', oficialment la '''Republica italiana''' (En italià Repubblica Italiana), es un pais d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).
El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. Italia forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisaes del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.
El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. Italia forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.
Italia ha segut el llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i tambe fon la cuna del moviment del Renaiximent, que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va extendre per tota Europa. La capital de Italia, [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i tambe es la icutat santa per a la Iglesia Catolica, pues dins de la ciutat se troba el microestat del Vatica.
Italia ha segut el llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i tambe fon la cuna del moviment del Renaiximent, que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va extendre per tota Europa. La capital de Italia, [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i tambe es la ciutat santa per a l'Iglesia Catolica, pues dins de la ciutat se troba el microestat del Vatica.
== Orige etimologic ==
== Orige etimologic ==
La paraula Italia designava en el sigle V a.C., segons el historiaor grec Antioco de Siracusa, la part meridional de la actual regio italiana de Calabria -el antic Brucio-, habità per els itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren per el fet de ser Italia un pais ric en guanyàt bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra Roma, es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de Roma: la llegenda viteliú (de els itals) confirma que vinculaben el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es posible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt hasda els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota la Italia meridional per a abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., el historiografo grec Plibio li diu Italia al territorio comprés entre el estreig de Mesina i els Apenins septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial de Italia hasda el arc alpi. Sicilia, Cerdenya i Corcega no pasaràn a formar part de Italia hasda el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.
La paraula Italia designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de la actual regio italiana de Calabria -el antic Brucio-, habità per els itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren per el fet de ser Italia un pais ric en ganat bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra Roma, es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de Roma: la llegenda viteliú (de els itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt hasda els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota la Italia meridional per a abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., el historiograf grec Plibio li diu Italia al territorio comprés entre el estreig de Mesina i els Apenins septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial de Italia fins el arc alpi. Sicilia, Cerdenya i Corcega no pasaràn a formar part de Italia hasda el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.
Atra teoria soste que la denominacio <<Italia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena (<<etruscos>>) en Italia i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.
Atra teoria soste que la denominacio <<Italia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena (<<etruscos>>) en Italia i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.
[[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|Torre de Pisa.]]
[[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|Torre de Pisa.]]
La histoira de Italia es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: Lacio, Sicilia, Toscana, Umbria i Basilicata. Despues de la Magna Grecia, la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el Mediterraneu per molts sigles, tras la seua caiguda naixque Italia com estat (Odoacro proclamà rei de Italia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de Roma conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota Europa.
La historia d'Italia es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: Lacio, Sicilia, Toscana, Umbria i Basilicata. Despres de la Magna Grecia, la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el Mediterraneu per molts sigles, tras la seua caiguda naixque Italia com estat (Odoacro proclamà rei de Italia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de Roma conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota Europa.
Entre els sigles XIV i XVI, Italia no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de Venecia, la Republica de Florencia o la Republica de Genova. En torn a la ciutat de Roma els Estats Pontificis, i al sur el Reine de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del sigle XIX, sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en la Unificacio de Italia, materialisà el 17 de març de 1861, quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne de Italia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de Cerdenya. El artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. Roma, per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de Italia hasda el 20 de setembre de 1870, data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a Roma com la capital de dit Reine. El Vatica es un enclau independent rodejat completament per Italia, al igual que San Marí.
Entre els sigles XIV i XVI, Italia no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de Venecia, la Republica de Florencia o la Republica de Genova. En torn a la ciutat de Roma els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del sigle XIX, sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Italia, materialisà el 17 de març de 1861, quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Italia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de Cerdenya. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. Roma, per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de Italia hasda el 20 de setembre de 1870, data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a Roma com la capital de dit Regne. El Vatica es un enclau independent rodejat completament per Italia, al igual que San Marí.
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en 1922 llevó a Italia a una alianza con la Alemania nazi y el Imperio del Japón, lo que la condujo a la derrota de Italia tras la Segunda Guerra Mundial. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente América, Francia y Alemania.
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en 1922 llevó a Italia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del Japó, lo que la condujo a la derrota de Italia tras la Segunda Guerra Mundial. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente América, Francia y Alemania.
El 2 de junio de 1946, un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de 1948. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de 2003, cuando pudieron regresar a Italia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.
El 2 de junio de 1946, un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de 1948. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de 2003, cuando pudieron regresar a Italia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.