Llínea 35: |
Llínea 35: |
| Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], homens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]]. | | Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], homens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]]. |
| | | |
− | L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. | + | L'afició a la llliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. |
| | | |
| Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja. | | Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja. |
Llínea 47: |
Llínea 47: |
| Muigué '''Ausias March''' el [[3 de març]] de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. | | Muigué '''Ausias March''' el [[3 de març]] de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. |
| | | |
− | Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren més de 10.000 versos. Sa singularitat és acabar en l'estil provençal i la tradició trobadoresca. | + | Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Llliteratura Valenciana, que integren més de 10.000 versos. Sa singularitat és acabar en l'estil provençal i la tradició trobadoresca. |
| | | |
| == El poeta == | | == El poeta == |