Llínea 70: |
Llínea 70: |
| *El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]]) | | *El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]]) |
| | | |
− | {{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]]}} | + | {{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]].</ref>}} |
| | | |
| * Francisco Rodriguez Adrados, RAE. | | * Francisco Rodriguez Adrados, RAE. |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| *Wilhelm Meyer-Lübke | | *Wilhelm Meyer-Lübke |
| | | |
− | {{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}} | + | {{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}} |
| | | |
| Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: | | Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: |
Llínea 92: |
Llínea 92: |
| * [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que | | * [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que |
| | | |
− | {{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França) era el terme incorrectament usat ya pels escritors de la Ilustració del [[sigle XVIII]] per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}. | + | {{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”. Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França) era el terme incorrectament usat ya pels escritors de la Ilustració del [[sigle XVIII]] per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}. |
| | | |
| | | |
| * Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, [[1986]]. | | * Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, [[1986]]. |
| | | |
− | {´cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}} | + | {´cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}} |
| | | |
| * [[Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>) | | * [[Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>) |
| | | |
− | L'alcoyà (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>) | + | L'alcoyà (de [[Balones]]) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, cosa que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>) |
| | | |
| * Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París) | | * Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París) |