Canvis

{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}

{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}

* Capellà mallorquí  Mossén Alcover( [[Mallorca]] .[[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  

* Capellà mallorquí  Mossén Alcover ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  

{{cita| ”¿Quin dret té el  dialecte barceloní .. davant del  valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en [[1913]] es votaven les noves "normes fabrines” del  laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant  de l'actual neo_catalá.</ref>}}

{{cita| ”¿Quin dret té el  dialecte barceloní .. davant del  valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en [[1913]] es votaven les noves "normes fabrines” del  laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant  de l'actual neo_catalá.</ref>}}

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec  

* [[Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(París)  

* F. Juanto , Filòlec de la Univ. Sorbona(París)  

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(París)  

* F. Juanto , Filòlec de la Univ. Sorbona(París)  

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

* Historiador i humaniste [[Menéndez i Pelayo]]:  

* Historiador i humaniste [[Menéndez i Pelayo]]:  

{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en Valéncia per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]]}}

{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en Valéncia per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]]}}

   

   

*Wilhelm meyer-lübke

*Wilhelm Meyer-Lübke

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}  

{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}  

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”''' .  

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”'''.  

Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra) .

Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra).

==Referències==

==Referències==