Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  18:40 7 jun 2013
m
Text reemplaça - 'acord ' a 'acort '
Llínea 12: Llínea 12:  
El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).
 
El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).
   −
El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]]'' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).
+
El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]]'' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).
    
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].
 
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].
Llínea 176: Llínea 176:  
[[Archiu:GCE-Frente en nov 1938.svg|thumb|200px|Mapa d'Espanya dos anys després de l'inici de la guerra a finals de 1938.]]
 
[[Archiu:GCE-Frente en nov 1938.svg|thumb|200px|Mapa d'Espanya dos anys després de l'inici de la guerra a finals de 1938.]]
 
Continua la [[batalla de Terol]], que és pres el [[8 de giner]] pels republicans i tornat a recuperar el [[20 de febrer]] pels nacionals.<br />
 
Continua la [[batalla de Terol]], que és pres el [[8 de giner]] pels republicans i tornat a recuperar el [[20 de febrer]] pels nacionals.<br />
En El Govern de la República, Negrín es fa ademés en el ministeri de la Defensa Nacional, substituint a [[Indalecio Prieto]], i proposa als insurrectes els ''13 punts de Negrín'' com a acord de pau, per a restablir una democràcia consensuada sobre principis allunyats del conflicte bèlic.
+
En El Govern de la República, Negrín es fa ademés en el ministeri de la Defensa Nacional, substituint a [[Indalecio Prieto]], i proposa als insurrectes els ''13 punts de Negrín'' com a acort de pau, per a restablir una democràcia consensuada sobre principis allunyats del conflicte bèlic.
    
El 7 de març s'inicia la [[ofensiva d'Aragó]] per part dels nacionals, en el ferm propòsit de dividir en dos la zona republicana. Es va realisar en 3 fases, en us intensiu de tàctiques modernes en mijans motorisats i aviació (és probable que en el Davall Aragó s'asajara per primera vegada la "Blitzkrieg" o guerra rellamp alemanya). [[Alcanyís]] és bombardejat el 3 de març, i pres poc després, [[Casp]] cau el 17 de març i Lleida el 3 d'abril.
 
El 7 de març s'inicia la [[ofensiva d'Aragó]] per part dels nacionals, en el ferm propòsit de dividir en dos la zona republicana. Es va realisar en 3 fases, en us intensiu de tàctiques modernes en mijans motorisats i aviació (és probable que en el Davall Aragó s'asajara per primera vegada la "Blitzkrieg" o guerra rellamp alemanya). [[Alcanyís]] és bombardejat el 3 de març, i pres poc després, [[Casp]] cau el 17 de març i Lleida el 3 d'abril.