78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser el darrer [[Llista de reis de la taifa de Valéncia|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer fora del càrrec de governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] el [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].
Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser el darrer [[Llista de reis de la taifa de Valéncia|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer fora del càrrec de governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] el [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia segejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] perque l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] va fer que Ibn Hud es retirara.
Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] perque l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] va fer que Ibn Hud es retirara.
==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==
==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==
Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en juliol de [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en juliol de [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
Tres anys després de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, però fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon mes al nort prop de [[Penyiscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir son tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).
Tres anys després de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon mes al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir son tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).
==El siti de Balansiya==
==El siti de Balansiya==
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart.
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart.
== Vore també ==
== Vore també ==
==Referencies==
==Referencies==
{{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}
{{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}
[[Categoria:Emirs de la Taifa de Valéncia]][[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Emirs de la Taifa de Valéncia]][[Categoria:Reis de Valéncia]]