78 863
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − +
Text reemplaça - 'mijana' a 'mija'
El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[madella|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària.
El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[madella|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària.
L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat mijana el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.
L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat mija el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.
En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló.
En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló.