2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Encara que Italia ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisà de que es el pais mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de Sicilia, la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En 1992, el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Italia, Silvio Berlusconi, sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.
Encara que Italia ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisà de que es el pais mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de Sicilia, la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En 1992, el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Italia, Silvio Berlusconi, sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.
== Geografia ==
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els Alpes; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels Apenins; i finalment les terres insulars.
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns pasos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veines. La regio prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels Alpes, entre estos i els Apenins, s'exten la planura del Po (el rio mes llarc del pais), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels Alpes, i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Italia.
La climatología italiana, si bien tiene carácter mediterráneo, presenta notables variaciones regionales. En primer lugar, por efecto de su considerable extensión en latitud: medias anuales en Milán de 23 °C en julio y 1,5 °C en enero, mientras que en Palermo, dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Por otro lado, debido a las condiciones orográficas: los Alpes, que actúan de barrera ante los vientos del Norte, registran las mayores precipitaciones (de 3.000 a 3.800 mm anuales); los Apeninos, por su parte, establecen una clara distinción entre sus dos vertientes: la tirrénica, que queda expuesta a las corrientes húmedas del Oeste, y la vertiente adriática, a sotavento de dichas influencias (menos de 500 mm anuales en Apulia).
El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius (Arno, Tiber) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituixen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes mes suaus; els Apenins centrals, tambe denominats Abruzos, que constituixen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per ultim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans (Vesubio, mont Amiata, Camps Flegreos).
== Ecologia ==
La major part d'Italia correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que tambe estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els Apenins, i el bos temperàt de coniferes en els Alpes.
Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:
*Bosc temperàt de frondoses
* Bosc mixt de els Alps Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovència|Eslovenia]].
* Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.
* Bosc montà caducifoli dels Apenins.
*Bosc temperàt de coniferes
* Bosc dels Alpes.
*Bosc mediterraneu
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de Trieste.
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
* Bosc mixt i esclerofil del Tirreny i el Adriatic, en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i Sicilia. Inclou tambe la totalitat de Cerdenya, el archipielac Toscà (entre Corcega e Italia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
* Bosc esclerofil i semicaducifoli de Italia, en el rest del pais.
== Economia ==
{| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! colspan="2" | Exportacions a
! colspan="2" | Importacions de
|-
! Pais
! Percentage
! Pais
! Percentage
|-
| {{DEU}}
| 14,5%
| {{DEU}}
| 17,7%
|-
| {{FRA}}
| 12,2%
| {{FRA}}
| 11,1%
|-
| {{USA}}
| 9,7%
| {{NLD}}
| 6,2%
|-
| {{GBR}}
| 6,7%
| {{GBR}}
| 5,1%
|-
| {{ESP}}
| 6%
| {{USA}}
| 4,9%
|-
| Atres
| 50,9%
| Atres
| 55%
|-
|}
L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de sa economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentàt un considerable retroces, trant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abasteix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba mes extessa en cultius de cereals (blat, arros -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Mencio especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en Sicilia), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon produccio mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Italia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.
== Demografia ==
Italia es un pais molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, economica i politicament. Italia te la quinta major densitat poblacional en Europa, en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.
A partir dels anys xixanta del sigle XX la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer hasda el 0,0% de la mija anual entre 1985-1990: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que hasda llavors habia fet d'Italia una de les majors reserves de ma d'obra d'Europa i America. Italia pasà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap Roma i el Nort industrialisàt (Turin, Milà, Genova, Florencia i Bolonia), pero no fea el norest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals (Napols, Turin, alermo, Genova, Bolonia i Florencia), en dos destacats nucleus a nivell nacional; Roma, la capital politica, i Milà, la capital economica.
Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de 1991, la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del Trieste.
Atres grups minoritares en lenguages parcialment oficials incluixen la minoria de parla francesa de la regio del Vall d'Aosta; els sards, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el catala en l'Alguer.
A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.
Italia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes 2006) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% de asiatics (majoria de chinos), 0,4% de americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.
== Cultura ==
{| {{fichabonita}}
|+ '''Festes'''
! Fecha !! Nom en valencià !! Nombre local
|-
| 1 de enero || [[Cap d'any]] || ''Capodanno''
|-
| 6 de enero || [[Epifania]] || ''Epifanía''
|-
| ''Móvil'' || [[Dumenge de Pasqua]] || ''Domenica di Pasqua''
|-
| ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''
|-
| 25 de abril || [[Resistencia italiana|Aniversari de la Lliberacio]] || ''Liberazione''
|-
| 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''
|-
| 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''
|-
| 15 de agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''
|-
| 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''
|-
| 8 de diciembre || [[Inmaculà Concepcio]] || ''Immacolata Concezione''
|-
| 25 de diciembre || [[Nadal]] || ''Natale''
|-
| 26 de diciembre || [[Esteban (mártir)|Dia de Sant Esteban]] || ''Santo Stefano''
|}
[[Image:Davit Miguel Angel.jpg|thumb|right|[[Davit de Miguel Angel]].]]
Italia es reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i musica, en particular la opera.
El periodo de Renaiximent europeu començà en Italia durant els sigles XIV i XV.
=== Gastronomia ===
La gastronomia de Italia es molt varià, el pais fon unificat en el any 1861, i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo mon. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de Italia per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert es que es una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.
=== Lliteratura ===
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el sigle XIX, moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua epoca Italia existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi.
Durant l'Edat Mija i el Renaiximent autors com Dante Alighieri i Francesco Petrarca varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
=== Deports ===
Italia es un pais que tambe poseix tradicio deportiva. Especialment el futbol es la rama deportiva predominant en la nacio italiana, ya que se practica desde el sigle XVI el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del futbol que se coneix hui en dia.
El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en 1898 la Federacio Italiana de Futbol, que s'encarrega de els cameponats de futbol de clups i de la seleccio nacional. A nivell de clups, Italia conta en tres clups campeons de Europa, com heu son el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 hasda la data); el Inter es el atre mes gran encara que ultimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que mes tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa UEFA, Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que tambe lograren tituls europeus.
La Selección de fútbol de Italia es la selección que ha ganado cuatro Copas del Mundo FIFA (1934; 1938; 1982 y 2006); aparte de una Eurocopa, en 1968. De hecho, ha logrado alcanzar el número 1 del ránking de la FIFA en 1993 y 2007.
También, el automovilismo forma parte de la nutrida historia deportiva de Italia. Es sede de la famosa escudería Ferrari, la escudería más reconocida en disciplinas como la Fórmula 1. También, el Gran Premio de Italia es una de las competencias más importantes a escala internacional.
El ciclismo es la otra disciplina que ha tenido importancia. Este país también posee su propia competición, como es el Giro de Italia.
Italia en los Juegos Olímpicos
La Seleccio de futbol d'Italia es la seleccio que ha guanyat quatre Copes del Mon FIFA, apart de una Eurocopa, en 1968. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la FIFA en 1993 i 2007.
Tambe, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de Italia. Es la sèu de la famosa escuderia Ferrari, la escuderia mes reconeguda en disciplenes com la Formula 1. Tambe, el Gran Premio de Italia es una de les competencie smes importants a escala internacional.
El ciclisme es l¡atra disciplina que ha tengut importancia. Este pais tambe poseix la seua propia competicio, com es el Giro d'Italia.
[[Itàlia en els Jocs Olímpics|Italia en els Jocs Olimpics]].
<noinclude>
<noinclude>