Canvis

Albert Einstein (edita)

Revisió de 16:44 7 jun 2013

4 bytes afegits , 16:44 7 jun 2013

m

Text reemplaça - 'ultim' a 'últim'

Llínea 8: Llínea 8:

Per les seues explicacions sobre el [[efecte fotoelectric]] i les seues numeroses contribucions a la [[fisica teorica]], en [[1921]] obtingue el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] i no per la Teoria de la Relativitat, puix el cientific a qui s'encomanà la tarea d'evaluar-la, no l'entengue, i temeron correr el risc de que despres se demostrase erronea.<ref>[[Michio Kaku]], ''L'Univers d'Einstein'', p. 98.</ref><ref>{{cita web | url=http://www.project-syndicate.org/printcommentary/barany1/Spanish |autor=Anders Bárány | título=El Premi Nóbel i el fantasma d'Einstein | año=2001 | editorial=Project Syndicate}}</ref> En eixa epoca era encara considerada un tant controvertida.

−

Davant l'ascens del [[nazisme]], el cientific abandonà [[Alemania]] cap a decembre de [[1932]] en desti a [[Estats Units]], a on imparti docencia en el [[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estadounidenca|nacionalisà estadounidenc]] en [[1940]]. Durant els seus ~~ultims~~ anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la [[Força electromagnetica|electromagnetica]]. Mori en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

+

Davant l'ascens del [[nazisme]], el cientific abandonà [[Alemania]] cap a decembre de [[1932]] en desti a [[Estats Units]], a on imparti docencia en el [[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estadounidenca|nacionalisà estadounidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la [[Força electromagnetica|electromagnetica]]. Mori en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Encara que es considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atomica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En nostra situacio, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estatües|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitaria Politecnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüencia de la seua identificacion en el poble judeu durant la seua estancia en Berlín, Einstein se feu fervent sioniste a partir de 1919, despres de algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en 1952, quan se li oferi la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el mes preeminent cientific per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]]''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

Llínea 30: Llínea 30:

Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidi abandonar Alemania en decembre de 1932 i marchar en desti cap a [[Estats Units]], païs a on imparti docencia en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suiza la [[ciutadania estadounidenca|estadounidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen tambe en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense critica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne cerimonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despres d'adueñarse del poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 46.</ref>}}

En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Fisics|premis Nobel de Fisica]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref>

−

Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus ~~ultims~~ anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

+

Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

=== Mort ===

El 17 d'abril de 1955, Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en 1948. Prengue el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparicio en televisio per a commemorar el septim aniversari de l'Estat d'Israel en ell a l'hospital, pero no vixque lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, es hora d'anar-se. Yo ho fare en elegancia."'' Mori en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]]''' a l'edat de 76 anys. Els restants d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la [[autopsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permis de la seua familia, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia mes d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famos». Fins ara, l'unica senya cientifica mijanament interessant obtingut de l'estudi del cervell es que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - es més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref name=Einstein">pg 226</ref>

Llínea 63: Llínea 63:

=== Relativitat general ===

−

En novembre de [[1915]] Einstein presentà una serie de conferencies en la [[Academia de Ciencies de Prusia]] en les que descrigue la teoria de la relativitat general. L'~~ultima~~ d'estes charrades conclogue en la presentacio de l'equacio que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors son considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no es ya una força o [[accio a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>

+

En novembre de [[1915]] Einstein presentà una serie de conferencies en la [[Academia de Ciencies de Prusia]] en les que descrigue la teoria de la relativitat general. L'última d'estes charrades conclogue en la presentacio de l'equacio que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors son considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no es ya una força o [[accio a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>

La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deduccio matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstraccio matematica de la teoria, les equacions permetien deduir fenomens comprovables. El 29 de maig de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmacio la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[fisica]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>

A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una fisica sense un Sistema de referencia absoluta.

Llínea 70: Llínea 70:

En [[1924]] Einstein rebe un articul d'un jove fisic [[India|indi]], [[Satyendra Nath Bose|Satyendranath Bose]], denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de [[fotó|fotons]] i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicacio. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'articul, conjuntament en Bose, en alema, la llengua més important en fisica en l'epoca. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de [[particula elemental|particules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein"> pg. 90-91</ref>

=== La Teoria de Camp Unificat ===

−

Einstein dedicà els seus ~~ultims~~ anys a la busca d'una de les més importants teories de la fisica, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despres de la seua Teoria general de la relativitat, consisti en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitacio per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la fisica, especificament la gravitacio i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongue la seua Teoria de camp unificat en un articul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitacio» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

+

Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la fisica, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despres de la seua Teoria general de la relativitat, consisti en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitacio per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la fisica, especificament la gravitacio i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongue la seua Teoria de camp unificat en un articul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitacio» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en fisica teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigacio, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificacio de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la fisica, sent notablement visible en el tema de les forces [[interaccio nuclear fort|nuclear fort]] i [[interaccio debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despres de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en fisica d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificacio de les lleis de la fisica.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

Jose2

Administradors

123 959

edicions