Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | |
| El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avis als estrategues navals de que sense portaavions era imposible guanyar una guerra naval. | | El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avis als estrategues navals de que sense portaavions era imposible guanyar una guerra naval. |
− | Despres de la destruccio del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la clase Midway. Ya no se construirien mes acorassats, el poder del portaavions era indiscutible. | + | Despres de la destruccio del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien mes acorassats, el poder del portaavions era indiscutible. |
| | | |
| A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clasic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]]. | | A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clasic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]]. |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| [[Image:nimitz.gif|right|thumb|250px|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]] | | [[Image:nimitz.gif|right|thumb|250px|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]] |
| | | |
− | Els ultims grans portaavions de propulsio convencional se construïren en la decada dels anys [[1960]], la clase Kitty Hawk i l’unic construït de la clase [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat. | + | Els ultims grans portaavions de propulsio convencional se construïren en la decada dels anys [[1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat. |
− | En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsio nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els anys [[1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la clase Nimitz, clase que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra puguen portar mes de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avio. | + | En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsio nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els anys [[1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra puguen portar mes de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avio. |
| | | |
| == Equipament == | | == Equipament == |