Canvis

11 bytes afegits ,  11:40 7 jun 2013
m
Texto reemplaza - 'Castello' a 'Castelló'
Llínea 2: Llínea 2:     
== Antecedents sobre la personalitat ==
 
== Antecedents sobre la personalitat ==
[[Manuel Sanchis Guarner]] en l´introduccio "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castello i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluïs Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", don Lluïs Revest, nos havem ocupat en una ocasio anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posicio front a la “barcelonisacio" de la llengua. Hui volem parlar del "valedor" de la llengua vernacula, l´ilustre patrici castellonenc En '''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, a pesar dels millons de pessetes que va deixar a la Fundacio que porta el seu nom, i que te per fi la defensa i promocio de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tots parlaven. Mes avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolleti de la [[Societat de Cultura Castellonenca]].  
+
[[Manuel Sanchis Guarner]] en l´introduccio "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluïs Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", don Lluïs Revest, nos havem ocupat en una ocasio anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posicio front a la “barcelonisacio" de la llengua. Hui volem parlar del "valedor" de la llengua vernacula, l´ilustre patrici castellonenc En '''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, a pesar dels millons de pessetes que va deixar a la Fundacio que porta el seu nom, i que te per fi la defensa i promocio de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tots parlaven. Mes avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolleti de la [[Societat de Cultura Castellónenca]].  
      Llínea 10: Llínea 10:  
De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.
 
De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.
   −
En el camp politic es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despres a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castello del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  
+
En el camp politic es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despres a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  
    
El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundacio de "[[La Nostra Terra]]" la primera associacio valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  
 
El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundacio de "[[La Nostra Terra]]" la primera associacio valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  
   −
'''Gaeta Huguet Segarra''' estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una epoca en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor. En giner del 37, trobant-se incomodo en un Castello dominat per forces extremistes, s´en va anar a Paris, a on estigué un temps, i mes tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], aon va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residencia, primer en [[Marsella]], i mes tart en [[Andorra]], aon vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regres a [[Castelló]], l´any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posicio economica, per mes que venguera la seua celebre masia de [[Benicassim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]].  
+
'''Gaeta Huguet Segarra''' estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una epoca en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor. En giner del 37, trobant-se incomodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s´en va anar a Paris, a on estigué un temps, i mes tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], aon va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residencia, primer en [[Marsella]], i mes tart en [[Andorra]], aon vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regres a [[Castelló]], l´any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posicio economica, per mes que venguera la seua celebre masia de [[Benicassim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]].  
    
De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caracter local, poc important, i una atra de caracter regional, prou suculenta, de la qual es actualment president efectiu [[Adolfo Pizcueta]] i president d´honor l´alcalde de [[Castelló]] . Va morir el 12 de novembre de [[1959]].
 
De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caracter local, poc important, i una atra de caracter regional, prou suculenta, de la qual es actualment president efectiu [[Adolfo Pizcueta]] i president d´honor l´alcalde de [[Castelló]] . Va morir el 12 de novembre de [[1959]].
Llínea 21: Llínea 21:       −
Manuel Sanchis Guarner en l’introduccio del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castello i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaetà Huguet i Segarra (Castello, [[1882]]-[[1959]]).  
+
Manuel Sanchis Guarner en l’introduccio del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaetà Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).  
 
El llegat de '''Gaetà Huguet Breva''', es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  
 
El llegat de '''Gaetà Huguet Breva''', es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  
 
Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una epoca en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor, d’ell nomes es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.  
 
Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una epoca en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor, d’ell nomes es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.  
 
Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d’Huguet Breva i la tradicio del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jovens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar ab la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la Republica, se disolgué en [[1931]].  
 
Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d’Huguet Breva i la tradicio del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jovens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar ab la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la Republica, se disolgué en [[1931]].  
Gaetà Huguet i Segarra, va ser l’encarregat de propondre a la Castellonenca la redaccio de les bases ortografiques, i es u dels firmants del compromis ortografic de [[Castelló]], de l’any [[1932]], pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfología, sintaxis i vocabulari: ningun fill de Castello les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d’elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castello, que ells tan estimaven. Dit accord no va tindre resso en la prensa de Castello, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap noticia.  
+
Gaetà Huguet i Segarra, va ser l’encarregat de propondre a la Castellónenca la redaccio de les bases ortografiques, i es u dels firmants del compromis ortografic de [[Castelló]], de l’any [[1932]], pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfología, sintaxis i vocabulari: ningun fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d’elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. Dit accord no va tindre resso en la prensa de Castelló, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap noticia.  
 
D. Josep Mª Guinot i Galàn, ([[Artana]] [[1907]]-C[[astelló]] [[2005]]), filolec castellonenc, fundador de l’associacio cultural castellonenca [[Cardona i Vives]], i academic d’honor de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d’elles diu: “…6. Les “normes” van conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinacio de la llengua valenciana a la codificacio fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversio, eixe assombros canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Gloria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]])  
 
D. Josep Mª Guinot i Galàn, ([[Artana]] [[1907]]-C[[astelló]] [[2005]]), filolec castellonenc, fundador de l’associacio cultural castellonenca [[Cardona i Vives]], i academic d’honor de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d’elles diu: “…6. Les “normes” van conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinacio de la llengua valenciana a la codificacio fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversio, eixe assombros canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Gloria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]])  
 
Huguet organisava en agost de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocasser), i en [[1935]], impulsaria la constitucio de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relacio en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes ab organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  
 
Huguet organisava en agost de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocasser), i en [[1935]], impulsaria la constitucio de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relacio en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes ab organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  
 
En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despres militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  
 
En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despres militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  
 
Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”  
 
Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”  
En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despres a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. L’any 1954, torna a Castello, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  
+
En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despres a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. L’any 1954, torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  
 
Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai mes al seu lloc.  
 
Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai mes al seu lloc.  
 
Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege ab el nom de Gaetà Huguet.  
 
Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege ab el nom de Gaetà Huguet.  
124 784

edicions