1334
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.
El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.
Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any 1783. San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos 1793. En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.
Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any 1783.
== Carrera militar ==
San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos 1793. En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.
Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe [[francmaçon]]).
Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe [[francmaçon]]).
Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el 12 de giner de 1817 es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.
Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el 12 de giner de 1817 es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.
Finalment el 20 d'agost de 1820 parteix San Martín al costat de la expedició des de Valparaíso cap al Perú. L'expedició estava constituïda per al voltant de 4,500 homes, pertanyents al Exèrcit Libertador dels Andes i al Exèrcit de Xile, dels quals 1,600 eren marins i es van embarcar en vuit navilis de guerra i setze transports.