Canvis

}}

}}

'''Sagunt''' es la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de València]].

'''Sagunt''' es la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]].

La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[teatre romà]], i [[Port de Sagunt]], a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic castell romà, vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].

La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[teatre romà]], i [[Port de Sagunt]], a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic castell romà, vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].

===Edat mija===

===Edat mija===

Els arabs prengueren la ciutat en el 713. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i mes tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'Edat Mija. Després de l'invasió dels arabs, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[València]]).

Els arabs prengueren la ciutat en el 713. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i mes tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'Edat Mija. Després de l'invasió dels arabs, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).

En 1239 es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].

En 1239 es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].

====Juderia====

====Juderia====

Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[València]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en el capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en 1390 (en vespres de la revolta antijudia de 1391) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que després se traslladà a atre emplaçament.6 La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En 1394 s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'or. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.

Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en el capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en 1390 (en vespres de la revolta antijudia de 1391) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que després se traslladà a atre emplaçament.6 La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En 1394 s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'or. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.

==Demografia==

==Demografia==

Sagunt contava en 66.070 habitants en [[2009]], sent la quarta ciutat de la [[província de València]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[segle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

Sagunt contava en 66.070 habitants en [[2009]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[segle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

En el núcleu històric de Sagunt es comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà es la llengua predominant.

En el núcleu històric de Sagunt es comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà es la llengua predominant.