Canvis

1 byte afegit ,  14:54 6 jun 2013
m
Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'
Llínea 52: Llínea 52:       −
La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible després de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i després de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra es una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].
+
La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible després de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i després de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].