Canvis

El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de [[febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'[[agost]] de [[1850]] ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'[[America del Sur]]. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer país li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].  

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual província argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].  

== Carrera militar ==

== Carrera militar ==

San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en [[1797]] fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos [[1793]]. En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de [[juliol]] de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.

San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en l'any [[1797]] fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos.  

Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe [[francmaçon]]).  

 

En la [[Batalla de Bailén]] el [[19 de juliol]] de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], San Martín tingué una actuació destacada, rebrent el grau de tinent coronel i és condecorat en una medalla d'[[or]].

 

Despuix d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, també [[francmaçon]]).

== Campanya Llibertadora ==

== Campanya Llibertadora ==

En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El 16 de març li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El 3 de febrer de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.

En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.

Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el 12 de giner de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a véncer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

Finalment el 20 d'agost de [[1820]] partix San Martín al front de l'expedici des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia 28 de juliol declarà l'independencia i és nomenat [[Protector del Peru]] en autoritat civil i militar.

Finalment el [[20 d'agost]] de l'any [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 hòmens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independència i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar.

Entre els dies 26 i 27 de juliol de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberacio del [[Peru]], cedint ad ell l'iniciativa i conduccio de la campanya llibertadora. Poc després decidix retirar-se de tots els carrecs i tornar al seu païs.

Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[Perú]], cedint ad ell l'iniciativa i conducció de la campanya llibertadora. Poc despuix decidix retirar-se de tots els càrrecs i tornar al seu país.

== El retorn ==

== El retorn ==

Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a San Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juï per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals.

Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a Sant Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals.

No obstant aço, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], on a la seua arribada ella havia mort.

No obstant açò, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort.

== Exili i mort ==

== Exili i mort ==

En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el 10 de febrer de [[1824]]. Degut a la declaracio de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisacio de la guerra, tornant novament a [[Europa]].  

En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el [[10 de febrer]] de [[1824]]. Degut a la declaració de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisació de la guerra, tornant novament a [[Europa]].

 

 

 

Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».

En [[1831]] es radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys mes tart i gracies als  premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Peru]], San Martín s'anà residir en Grand Bourg. Alli va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus ultims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].

* [https://sanmartiniano.cultura.gob.ar/noticia/jose-de-san-martin-libertador-de-america/ José de San Martín: Libertador de América]

* Lynch, John (2009). San Martín: soldado argentino, héroe americano. Buenos Aires: Crítica. p. 310. ISBN 978-987-9317-23-5.

* [https://www.lanacion.com.ar/1399935-quien-fue-san-martin/ «¿Quién fue San Martín?». La Nación]

En març de [[1848]], es produix la revolucio en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, on va fallir a l'etat de 72 anys, a les tres de la vesprà del 17 d'agost de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

* De la Fuente, Romualdo (1868). Biografía del ilustre general americano don José de San Martín resumida de documentos auténticos por Romualdo de la Fuente. París, Francia: Rosa y Bouret

* Espíndola, Adolfo (1962). San Martín en el Ejército Español en la Península. Buenos Aires: Comisión Nacional Ejecutiva del 150 Aniversario de la Revolución de Mayo

* Otero, José Pacífico (1978). Historia del Libertador o José de San Martín. Buenos Aires: Círculo Militar

* Piccinalli, Héctor Juan (1977). Vida de San Martín en España. Buenos Aires: Editorial Argentina

== Els seus restes ==

== Enllaços externs ==

En [[1861]] els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el 28 de [[maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.

{{Commonscat|José de San Martín}}

Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[Peru]] i al [[Equador]]».

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]