78 832
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Convent d'Aigües Vives''', també cridat''' Real Monasteri de Santa María d'Aigües Vives''' en el municipi de Carcaixent ([[Província de Valénci...».
El '''Convent d'Aigües Vives''', també cridat''' Real Monasteri de Santa María d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], es un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[segle XIII]].
== Historia ==
L'actual edifici fon construït durant els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el [[segle XVIII]].
El monasteri pertanyeu a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Vírgen d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].
A amijanats del [[segle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat es propietat d'un conegut empresari estager gandià.
== Arquitectura ==
A lo llarc dels segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.
L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.
El claustre de reduïdes proporcions es ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'unic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.
La fachada de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La fachada del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.
La fachada Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este petreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula varies pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta es a una vertent i de teula aràbic.
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la fachada este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.
L'iglésia es d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[segle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple es de cano.
== Historia ==
L'actual edifici fon construït durant els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el [[segle XVIII]].
El monasteri pertanyeu a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Vírgen d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].
A amijanats del [[segle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat es propietat d'un conegut empresari estager gandià.
== Arquitectura ==
A lo llarc dels segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.
L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.
El claustre de reduïdes proporcions es ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'unic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.
La fachada de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La fachada del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.
La fachada Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este petreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula varies pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta es a una vertent i de teula aràbic.
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la fachada este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.
L'iglésia es d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[segle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple es de cano.