Canvis

[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]]

[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]]

'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], 20 de decembre de [[1850]] - †[[Valéncia]], 5 de giner de [[1924]]), fon un mege, escritor i politic valencianiste. El seu llibre ''"De Regionalisme i Valentinicultura"'' ([[1910]]) es considera el primer cos teoric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]].

'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - †[[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i politic [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''"De Regionalisme i Valentinicultura"'' ([[1910]]) es considera el primer cos teoric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]].

   

   

== Biografia ==

== Biografia ==

Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en [[1872]], any en que faltà sa mare.  

Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos després es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.  

En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.

En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.

En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.

En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.

   

   

Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas».

Entregat a la ciència, estudia el [[colera]] i el [[paludisme]], la [[vacuna]] antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la [[tuberculosis]] o I'[[hipnotisme]]. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'[[or]] de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas».

Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.

Fon cavaller de !'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.

== Valencianisme ==

== Valencianisme ==

En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago.

En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valéncia, fundador de [[Valéncia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la [[Corona d'Aragó]].

[[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]]

[[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]]

El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de [[1902]], fa mes de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].

El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.

   

   

El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.

El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.

   

   

En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.

En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[segle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.

En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''

En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''