120 494
edicions
Canvis
mLlínea 6:
Llínea 6: − + − +
sense resum d'edició
De volta a [[Espanya]], participa en la [[Federació de Partits Demócrates i Lliberals]] de [[Joaquín Garrigues Walker]], la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'[[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]]. En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern [[Fernando Abril Martorell]].
De volta a [[Espanya]], participa en la [[Federació de Partits Demócrates i Lliberals]] de [[Joaquín Garrigues Walker]], la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'[[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]]. En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern [[Fernando Abril Martorell]].
En abril de [[1978]] fon designat conseller d'Agricultura del [[Consell del País Valencià]], orgue [[pre-autonomia|pre-autonòmic]] embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]]. Va ocupar este càrrec fins a juny de [[1979]], quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme.
En [[abril]] de [[1978]] fon designat conseller d'Agricultura del [[Consell del País Valencià]], orgue [[pre-autonomia|pre-autonòmic]] embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]]. Va ocupar este càrrec fins a juny de [[1979]], quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme.
== president pre-autonòmic ==
== President pre-autonòmic ==
Després de la dimissió del socialiste [[Josep Lluís Albiñana]], arraïl de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria en el ple del Consell, fon triat president del Consell, el segon després de la seua creació. Després de l'aprovació del [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] fon president de l'acabada de constituir [[Generalitat Valenciana]] fins que va deixar el seu càrrec per la presa de possessió del primer president electe, el [[PSOE|socialiste]] [[Joan Lerma]].
Després de la dimissió del socialiste [[Josep Lluís Albiñana]], arraïl de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria en el ple del Consell, fon triat president del Consell, el segon després de la seua creació. Després de l'aprovació del [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] fon president de l'acabada de constituir [[Generalitat Valenciana]] fins que va deixar el seu càrrec per la presa de possessió del primer president electe, el [[PSOE|socialiste]] [[Joan Lerma]].