124 521
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + + +
sense resum d'edició
[[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|<center>P. Torró O.F.M.</center>]] El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. naixqué en [[Cocentaina]], comarca d'[[El Comtat]] en l’any [[1887]]. Doctor en Filosofia i teòlec. Màrtir des del [[7 de març]] de [[1937]] que va ser seqüestrat i assessinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vore.
[[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|<center>P. Torró O.F.M.</center>]]
En [[1905]] ingressa en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en [[1913]], estudia durant dos anys en [[Roma]], en el Colege Internacional de [[Sant Antoni]], i es dedica a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representa a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en [[Valladolit]] publica varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessa després per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en setembre de [[1929]]. Va ser professor i director del colege la Concepció d'[[Ontinyent]].
El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. naixqué en [[Cocentaina]], comarca d'[[El Comtat]] en l’any [[1887]]. Doctor en Filosofia i teòlec. Màrtir des del [[7 de març]] de [[1937]] que va ser seqüestrat i assessinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vore.
En [[1905]] ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en [[1913]], estudià durant dos anys en [[Roma]], en el Colege Internacional de [[Sant Antoni]], i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en [[Valladolit]] publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà després per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en [[setembre]] de [[1929]]. Va ser professor i director del colege la Concepció d'[[Ontinyent]].
El [[1 de novembre]] de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Església.
El [[1 de novembre]] de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Església.