Canvis

[[Image:JuanVilanova.jpg|thumb|right|250px|<center>Juan Vilanova y Piera</center>]]

[[Image:JuanVilanova.jpg|thumb|right|250px|<center>Juan Vilanova y Piera</center>]]

'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valencia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[segle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigacio europea.

Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[segle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigació [[Europa|europea]].

==Biografia==

==Biografia==

Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i després de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despres de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i després de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despres de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:

En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:

{{cita| «Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino més be fer comprendre als hebreus la grandea i omnipotencia del Deu Creador, i evitar d'esta manera que caigueren en l'idolatria; lo qual era mes facil de conseguir, dient que a la sola paraula de Deu “Fiat lux”, “aparegue la llum”, que si els haguera donat un tractat d'Optica.»}}

{{cita| «Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino més be fer comprendre als hebreus la grandea i omnipotencia del Deu Creador, i evitar d'esta manera que caigueren en l'idolatria; lo qual era més fàcil de conseguir, dient que a la sola paraula de Deu “Fiat lux”, “aparegue la llum”, que si els haguera donat un tractat d'Optica.»}}

==Obra==

==Obra==

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Historia Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Historia Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Escrigue ademes un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses lamines.

Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.

===Bibliografia de l'autor===

===Bibliografia de l'autor===