Llínea 10: |
Llínea 10: |
| * el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans. | | * el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans. |
| * la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació. | | * la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació. |
− | * crisis de la classe mijana, angoixada per les pressions fiscals. | + | * crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals. |
| * un greu descens demogràfic. | | * un greu descens demogràfic. |
| | | |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís. | | A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís. |
| | | |
− | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar. | + | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar. |
| | | |
− | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títul=Romans i visigots a les terres valencianes |capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> | + | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |llinage=Riera |nom=Albert V. |llinage2=Rosselló |nom2=Miquel |títul=Romans i visigots a les terres valencianes |capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> |
| | | |
| == Referencies == | | == Referencies == |