Canvis

Castelló de la Plana (edita)

Revisió de 23:26 19 gin 2013

953 bytes eliminats , 23:26 19 gin 2013

m

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

~~{{Artícul destacat}}~~

+

TE Jodo C A B R Ó N

−

~~{{Infobox_pobles~~

+

'''Castellón de la Plana''' és una [[merda]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

−

~~|image_país = [[Image:Localisacio_de_Castello_de_la_Plana.png|95px]]~~

−

~~|image_província = [[Image:Bandera de Castelló~~ de la Plana~~.png|120px~~]]

−

~~|nom = Castelló~~ de la ~~Plana~~

−

~~|image_escut =~~ [[~~Image:Escut_de_Castello.png|90px~~]]

−

~~|país = {{flagicon|Spain}}~~ [[Espanya]]

−

~~|comunitat = {{flagicon|Valencia}}~~ [[~~Comunitat Valenciana]]~~

−

|província ~~= [[Província~~ de Castelló]]

−

~~|comarca = [[Plana Alta]]~~

−

~~|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Castelló de~~ la ~~Plana]]~~

−

~~|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O~~

−

~~|superfície = 107,5 km²~~

−

~~|altitut = 30 msnm~~

−

~~|població = 177.924 hab. (2008)~~

−

~~|densitat = 1~~.~~655,11 hab./km²~~

−

~~|gentilici = Castellonenc/a~~

−

~~|llengua = [[Valencià]]~~

−

~~|còdic_postal = 12001 - 12006~~

−

~~|festes = -~~

−

~~|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PPCV]])~~

−

~~|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]~~

−

~~|notes =~~

−

}}

−

''~~'Castelló de la Plana''' és una [[ciutat~~]] ~~de la~~ [[~~Comunitat Valenciana~~]], [[~~Espanya]], capital de la [[província~~ de Castelló]]. ~~Està situada en la costa mediterrànea~~.

+

Conta en 172.110 habitants ([[SHIT Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

−

Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

+

== SHIT ==

−

+

SHIT d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.

−

== ~~Geografia~~ ==

−

~~Capital~~ d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.

Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

−

=== ~~Clima~~ ===

+

=== SHIT ===

[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|<center>Climograma de Castelló (Almassora)</center>]]

−

Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. ~~Els~~ hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

+

Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. SHIT hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofs ===

−

El seu terme municipal llimita en els de [[~~L'Alcora~~]], [[Almassora]], [[~~Benicàssim~~]], [[Borriol]], [[~~Onda~~]] i [[Vilafamés]].

+

El seu terme municipal llimita en els de [[SHIT]], [[Almassora]], [[SHIT]], [[Borriol]], [[SHIT]] i [[Vilafamés]].

−

== ~~Economia~~ ==

+

== SHIT ==

Castelló depén moltíssim de dos sectors:

La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==

−

=== ~~Carreteres~~ ===

+

=== SHIT ===

−

Els ~~accessos~~ i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

+

Els SHIT i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

−

Actualment, la ~~ciutat~~ de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els ~~municipis~~ de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la ~~remodelació~~ d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

+

Actualment, la SHIT de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els SHIT de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la SHIT d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

−

*Rondes de ~~circumvalació~~:

+

*Rondes de SHIT:

−

*[[Ronda ~~Sur~~ de Castelló| ''' ronda Sur ''']]

+

*[[Ronda SHIT de Castelló| ''' ronda Sur ''']]

−

*[[~~Ronda~~ Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]

+

*[[SHIT Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]

−

*[[Ronda ~~Nort~~ de ~~Castelló~~| ''' ronda Nort ''']]

+

*[[Ronda SHIT de SHIT | ''' ronda Nort ''']]

−

Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a l'[[avinguda del Mar (~~Castelló~~)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'[[AP-7]], l'Autopista del Mediterràneu.

+

Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a l'[[avinguda del Mar (SHIT)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'[[AP-7]], l'Autopista del Mediterràneu.

Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

Llínea 65: Llínea 41:

*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]

*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]

−

~~Comuniquen~~ la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

+

SHIT la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:

Llínea 79: Llínea 55:

Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

−

*Accessos per l'oest:

+

*Accessos SHIT per l'oest:

*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]

*[[Carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]

*[[Passeig de Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]

−

*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]

+

*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]

*[[Avinguda de L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]

*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]

Llínea 95: Llínea 71:

*[[Carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

−

=== Transport ~~urbà~~ ===

+

=== Transport ur SHITbà ===

==== Autobús ====

La capital de la Plana posseïx 12 llínees, més 2 bises, més una llínea especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):

Llínea 135: Llínea 111:

=== Transport aéreu ===

−

Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans ~~comunicacions~~.

+

Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans SHIT.

La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

Llínea 143: Llínea 119:

== Història ==

El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.

−

Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[~~Lleida~~]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

+

Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[SHIT]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

Llínea 149: Llínea 125:

En els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

−

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser ~~capital~~ de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

+

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser SHIT de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Llínea 156: Llínea 132:

== Demografia ==

−

[[~~Image:Demografia~~ Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]

+

[[SHIT Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]

Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'[[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal]], [[Borriana]], [[Almassora]] i [[Les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

−

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

+

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers). SHIT{|

−

{|

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.

|-

Llínea 178: Llínea 153:

==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====

[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]

−

De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. ~~Era~~ obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

+

De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. SHITEra obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

JOSELITO AMOR MEU

38

edicions