78 854
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gavarda''' és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Alberich, [[Alcàntera de X...».
'''Gavarda''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]].
Llimita en [[Alberich]], [[Alcàntera de Xúquer]], [[Antella]], [[Beneixida]], [[Càrcer]] i [[Vilanova de Castelló]].
== Geografia ==
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del [[Xúquer]], en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la [[Sequia Real del Xúquer]] rodejen el poble.
== Història ==
[[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]] que rera l'ocupació cristiana va vore com [[Jaume I]], repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El [[1364]], Olfo de Pròxida va adquirir-la i en [[1432]], [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
En [[1612]], després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.270 || align=center| 1.276 || align=center| 1.304 || align=center| 1.268 || align=center| 1.244 || align=center| 1.237 || align=center| 1.196 || align=center| 1.178 || align=center| 1.174 || align=center| 1.171
|}
== Economia ==
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil.
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Llimita en [[Alberich]], [[Alcàntera de Xúquer]], [[Antella]], [[Beneixida]], [[Càrcer]] i [[Vilanova de Castelló]].
== Geografia ==
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del [[Xúquer]], en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la [[Sequia Real del Xúquer]] rodejen el poble.
== Història ==
[[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]] que rera l'ocupació cristiana va vore com [[Jaume I]], repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El [[1364]], Olfo de Pròxida va adquirir-la i en [[1432]], [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
En [[1612]], després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.270 || align=center| 1.276 || align=center| 1.304 || align=center| 1.268 || align=center| 1.244 || align=center| 1.237 || align=center| 1.196 || align=center| 1.178 || align=center| 1.174 || align=center| 1.171
|}
== Economia ==
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil.
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]