| + | '''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despres de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica. |
− | '''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despres de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.
| |
| En 1944 publicà en angles un menut volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]]'').# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]]. | | En 1944 publicà en angles un menut volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]]'').# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]]. |