3686
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Einstein.jpg|right]]
[[Image:Einstein.jpg|right]]
'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemania]], [[14 de març]] de [[1879]] – [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[fisic]] [[Imperi alema|alema]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despres [[Suïssa|suizo]] i [[Estats Units|estadounidenc]]. Es considerat com el [[cientific]] mes important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans cientifics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 págs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca cuantifica l'importancia de 1000 cientifics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] son els unics del sigle XX en alcançar la maxima puntuacio (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el cientific mes popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>
'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[fisic]] [[Imperi alema|alema]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despres [[Suïssa|suizo]] i [[Estats Units|estadounidenc]]. Es considerat com el [[cientific]] mes important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans cientifics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 págs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca cuantifica l'importancia de 1000 cientifics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] son els unics del sigle XX en alcançar la maxima puntuacio (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el cientific mes popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>
En [[1905]], quan era un jove fisic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la [[equacio]] de la [[fisica]] mes coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, [[Equivalencia entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la [[fisica estadistica]] i la [[mecanica quantica]].
En [[1905]], quan era un jove fisic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la [[equacio]] de la [[fisica]] mes coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, [[Equivalencia entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la [[fisica estadistica]] i la [[mecanica quantica]].