Canvis

Einstein dedicà els seus ultims anys a la busca d'una de les mes importants teories de la fisica, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despres de la seua Teoria general de la relativitat, consisti en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitacio per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la fisica, especificament la gravitacio i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongue la seua Teoria de camp unificat en un articul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitacio» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Einstein dedicà els seus ultims anys a la busca d'una de les mes importants teories de la fisica, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despres de la seua Teoria general de la relativitat, consisti en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitacio per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la fisica, especificament la gravitacio i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongue la seua Teoria de camp unificat en un articul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitacio» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en fisica teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigacio, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificacio de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la fisica, sent notablement visible en el tema de les forces [[interaccio nuclear fort|nuclear fort]] i [[interaccio debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despres de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en fisica d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificacio de les lleis de la fisica.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en fisica teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigacio, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificacio de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la fisica, sent notablement visible en el tema de les forces [[interaccio nuclear fort|nuclear fort]] i [[interaccio debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despres de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en fisica d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificacio de les lleis de la fisica.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

==Referencies==

==Referencies==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

[[Categoria:Fisics]]

[[Categoria:Físics]]